Mercadal Superior

Per a la majoria dels escaladors, el Mercadal Superior no és més que una de tantes penyes amb bona roca on practicar-hi l'escalada esportiva. Situada al nord de la ciutat de Berga (a dalt, vista del peu de les vies) i amb un accés curt i còmode, costa d'estar-hi sol.

Per a mi, en canvi, és un lloc una mica especial. El febrer de l'any 1984 hi vaig patir un accident força greu obrint una via des de baix. Una caiguda des d'uns 12 o 13 metres em va fer picar al terra i em vaig trencar la pelvis, algunes costelles i,a l'anar sense casc, el cap. Així que sempre que hi vaig me'l miro d'una forma diferent a altres llocs.

Mica a mica l'hi he anat perdent el respecte, però. Sobretot ara amb l'equipament que tenen les vies i que és a prova de bomba. També pel fet que permet d'anar-hi caminant des de casa en poc més de mitja hora, cosa que em fa sentir un privilegiat.

El diumenge al matí hi vaig anar tot sol per fer treballar una estona els braços. Per començar una via que feia més de 20 anys que no repetia, el diedre negre (a sota), que vaig pujar de primer i de segon amb el company silenciós. Després, amb la corda posada, vaig anar a la via del costat dret: sabor d'abans.

Dues vies de 6a, dues vies de 35 metres amb desploms constants, just allò que buscava.

El diedre negre em va portar molts records, com ara el pas del flanqueig abans d'arribar a la primera reunió, que feiem més amunt del que s'ha equipat i on encara hi queda un clau de la meva època (a sobre). Però la roca segueix igual de bona, no deu ser una via que es faci massa.

De fet vaig estar sol tot el matí fins poc abans de marxar a dinar, que van arribar dues cordades a les vies de més amunt. A la foto de sota podem veure una noia negra al final de Mel i mató (6a), i una noia blanca a l'inici de Barrufeta (IV+).