Ja feia dies que em tocava tornar a sortir amb en Mohawk, i em va enredar per anar a la Drac gos de l'agulla de Can Jorba (a sobre). I la veritat és que em pensava que seria una altra cosa, entre el fred que feia, la continuïtat montserratina de la via i el grau que té (V+/6a+), no ho vaig passar molt bé.Bé, si que ho vaig passar bé, la roca és extraordinària i el lloc ben agradable, però el no haver pogut fer de primer em va deixar un regust de boca una mica estrany.
En aquestes dues fotos veiem al Mohawk al segon llarg (a sobre) i al tercer llarg (a sota), en les que no sé si s'aprecia la verticalitat de la paret, que es combinava amb unes panxetes de presa petita molt divertides.
La darrera tirada (a sobre) afluixa una mica després d'una sortida espectacular de la reunió, i ja et deixa al cim. D'allà vam rapelar per la Quira, perquè ell volia provar el llarg de 6c+ (a sota), que va fer amb facilitat sorprenent. Sobretot quan la vaig veure tot rapelant al mig d'un rappel volat: em mirava el llarg sense tocar de peus a la paret !! Sobren els comentaris.
El millor de tot el Joc de l'Oca, que no decep mai tot i la roca ensabonada que té.I de tornada, ens vam entretenir a mirar els escaladors que s'enfilaven als Plecs del Llibre (foto de sota), amb una valenta cordada a l'aresta Arcarons (a la dreta) i una altra acabant la Francesc Casanovas (al mig).
4 comentaris:
Un dia complert! Canals, escalada, caminada (micro per tu, je,je) i cerveseta al bar... I lo de facilitat sorprenent és perquè no notaves els meus braços, ja,ja, ja!
Com canvia una vía amb fred.
Amb solet em va semblar un vía agradable i fisfrutona...
Si, el fred ens va matxacar perquè cap a la meitat dels llargs començaves a no notar els dits, i amb la presa petita és una putada !
quina via mes maca! tothom en parla molt bé i les fotos tenen molt ambient. Es una de les properes que tenim a la llista d'espera (aquesta i la del kraken) però amb el fred com que no em ve de gust.
Felicitats per la via.
Publica un comentari a l'entrada