
Cal dir que vam veure dues possibilitats interessants en aquesta via, una és la d'empalmar llargs de corda, i l'altra, de baixar rapelant per l'esperó de manera que et pots estalviar la baixada pel darrera.

La següent tirada, que segueix un esperó molt ferm, la vaig respectar, però no hi vaig saber trobar el V (màxim IV+). La tercera va sortir d'enganxar la 4 i la 5, té un passet a la sortida de la reunió, i la resta és senzill. A sota veiem a la Lu arribant al cim de l'agulla, abans de la petita desgrimpada.


El llarg següent és el més espectacular dels que vam fer, i tot ell té una roca de somni. Comença per l'esperó ben equipat amb parabolts (a sota), que va derivant cap a poc equipat i amb claus, fins a un desplom. Aquí em va costar trobar el pas perquè no sabia que calia flanquejar en horitzontal a la dreta, un pas espectacular sense cap assegurança a prop, fins que trobes un altre clau al final del pas, quan ja és més senzill i no ho esperes.
També em vaig saltar la R6 per pujar directament fins a la R7 (57 m).


Tot i no trobar-se massa bé, la Lu va tirar amunt (a sobre), i es va treure el llarg amb elegància, i també va empalmar-lo amb el següent.
Jo confiava en el repòs, però pujant de segon i fent molts A0's ja vaig veure que no em podia refiar del peu. Així que em vaig despedir del darrer tram que ens quedava (a sota), i vam tirar avall.

Tot i el mal que em va fer el peu, no crec que sigui massa greu. Podríem donar la via per convalidada, però hi tornarem encara que només sigui per tornar-la a disfrutar !
