El Corno Bianco i el Corno Nero són dos cims que queden just al nord de Cavalese, al Corno Nero fins i tot hi ha un camí que hi puja directament des del poble.
Avui volem anar al Corno Bianco, així que agafem el cotxe i sortim des de Redagno. No ens interessa només el cim, volem travessar també les gorges de Bletterbach que tenen una certa fama com a itinerari geològic: és on es va determinar l'esquema geològic principal de totes les Dolomites.
De Redagno marxem flanquejant pel mig del bosc en direcció a l'engorjat.
És temps de bolets, i abans d'arribar-hi ens sorprenem del fotimer de rovellons que hi ha per tot. Es nota que aquí, pel que sigui, no els aprecien gens. Però per nosaltres és un festival que realment ens sorprèn.
Ara els deixem de banda, tot i que costa, però a la baixada aprofitarem per millorar el menú del sopar!
El camí finalment arriba al torren i entra a les gorges. Baixem fins el fons del barranc i anem remuntant pel fons sec del torrent. Hi ha un itinerari geològic amb tot de punts d'interès i plafons que expliquen els diversos nivells estratigràfics de les Dolomites, i algunes curiositats.
Nosaltres comptàvem que al fons del barranc, quan aquest queda tancat, trobaríem un camí de sortida, però no hi és i hem de tirar enrere fins trobar un camí que puja cap a l'esquerra. I puja tan fort que hi han hagut de muntar tot de graons de fusta...
El camí després travessa el torrent, molt més amunt d'on érem, i va pujant per la carena de la dreta en direcció al cim.
Aviat comencem a tenir perspectiva de la muntanya i de la gran barrancada que la domina. Una barrancada que ha esparracat la muntanya pel seu vessant occidental deixant a la vista les diferents capes geològiques, en aquest cas les de sota de les dolomies.
A sota podem apreciar clarament un bonic pla de falla, d'una falla inversa, de compressió, on la pressió litostàtica ha forçat a les roques a enfilar-se unes damunt de les altres.
A mesura que pugem, en algun lloc de bona visibilitat apareix algun cartell explicatiu...
Seguint la carena ens acostem al cim, sempre per bon camí. Aquí dalt la vegetació està formada per Pinus mugo, un parent del nostre pi negre que es troba en forma de planta baixa, arbustiva, de 3 a 6 metres d'alçada, formant una mena de matollar impenetrable.
Mentre esmorzem, ens apareix un visitant que en part és esperat. Moltes vegades venen les gralles de bec groc a veure si pillen alguna cosa mentre la gent esmorza, i aquest no n'és cap excepció!
A partir d'aquí tornem enrere, i després seguim pel bosc per anar directament cap a Redagno sense passar per les gorges.
Ben aviat ens tornem a endinsar als acolorits boscos de làrix, que ens acompanyaran fins al poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada