La vall d'Ossola és una vall italiana ben curiosa. Està situada al nord del Lago Maggiore i ficada amb calçador entre el Valais i el Ticino suís. Sempre m'havia cridat l'atenció, i a l'estiu hi vaig passar una setmana solitària per recórrer-la.
La ciutat més important és Domodossola, amb un centre ben bonic, i consta de diverses valls laterals, cadascuna més interessant que la veïna: Valle Anzasca, Valle Antrona, Val Bognanco, Val Divedro, Valle Antigorio, Valle Isorno i Val Vigezzo.
Els cims més destacables es troben a la carena fronterera amb Suïssa i molts tenen els dos accessos, l'italià pel sud i el suís pel nord. No hi ha cap quatre mil, però de tres mils amb grans geleres n'hi ha per triar i remenar, com el Blinenhorn (a sobre).
Una de les entrades més interessant a la vall d'Ossola, és a través del pas del Simplon. La carretera surt de Brig, al Valais, i baixa a Domodossola després de travessar el coll. Un viatge que també es pot fer amb el cotxe a cavall d'un tren que travessa la serralada per l'interior.
Precisament un dels cims on vaig començar el periple va ser el Wasenhorn o Punta di Terrarossa (3.246 m), des del mateix coll del Simplon. El camí arrenca del mateix coll en direcció est, i està ben senyalitzat d'inici.
Com sol passar en aquests grans escenaris alpins, els senders són agradables, ben condicionats, i ajuden a guanyar desnivell sense patir massa.
A mesura que ens hi acostem, es va fent evident la cresta del Madelhorn, que el camí volta per la dreta.
Finalment apareix l'objectiu. A partir del coll (Kaitwasserpass) el camí s'esborra i cal anar seguint les fites que et porten a la cresta, que de moment se segueix sense massa problemes.
A la cresta la vista és fantàstica, tant cap al Valais (a sobre, Taschhorn, Dom i Lenspitze) com cap a l'Oberland (a sota).
Al tram final de la cresta el camí es complica i cal travessar diversos trams de grimpada, on el més difícil és trobar el millor itinerari per anar pujant. Sortir de la ruta implica trobar una roca molt trencada.
