A mig setembre, veient l'estat quasi hivernal de les muntanyes més altes, fem una escapada a Briançon amb els amics Celdoni i Moi.
Just arribar pugem la carretera del coll de Lautaret i aparquem 1 km després del pont de l'Alpe. Aquí tenim la paret just al damunt i un camí costerut ens hi porta en menys de mitja hora.
És un indret que ja coneixia quan fa 7 anys amb el Pep vam fer-hi la via "Le fossil i le marteau". Avui no tenim gaire tria, hi a cordades a altres vies així que ens fiquem a la via des Quarante. Una via que coincideix amb algunes reunions de la Che guevaroux, així que a les reunions ens hi trobem als veïns de tant en tant!
Els esquemes són de Camptocamp, allà hi trobareu més detalls de la via.
La via comença amb una placa que no és cap tonteria, i tota la via està prou sobada com per veure que és un lloc ideal per venir-hi sovint. Marx cap a l'esquerra per voltar un petit sostre fins arribar a la reunió.
El segon llarg segueix la mateix tònica però aquí la dificultat puja lleugerament. El llarg surt cap a la dreta i troba un tram delicat abans de la reunió.
Ens hem repartit els 6 llargs en parelles de 2, així que ara em toca a mi. Primer una placa i després una bonica xemeneia em deixen a un replà ben còmode.
Avui el vent no ens deixa en tota l'escalada, les il·lusions d'escalar en màniga curta s'esvaeixen...
Un quart llarg combinat de fissura i placa per aquest magnífic calcari, bastant ensabonat, i ja tindrem la quarta al sac.
La roca ens explica clarament que estem als Prealps, ni granit, ni gneis ni esquistos, que seria el més normal dels Ecrins, sinó calcari del bo!
Ara és el torn del Celdoni. Aquesta part final deix les plaques amples i les xemeneies per agafar un bonic i aeri esperó.
Mica a mica ens acostem al cim, la tarda avança i el fred comença a apretar.
Així que acabem la via i tirem ràpidament cap avall. El mateix camí que ens ha costat prou de pujar, ara es converteix en una ràpida baixada cap al cotxe.
2 comentaris:
Quina paret més interessant ! llàstima que sigui prou lluny...i dius que la roca està sobada? sembla que fèia fresca ! Enhorabona.
Si que és lluny, si, però per 3 o 4 dies ja val la pena. Les possibilitats de l'entorn de Briançon són infinites!
Publica un comentari a l'entrada