L'esperó dels llops és d'aquelles vies d'escalada, que més que una via d'escalada és una gran excursió amb un tram on s'escala una estona. A mi la via em va agradar prou, és distreta i poc compromesa, però sobretot em va agradar el conjunt. La caminada des del coll de Bracons per la via normal del Puigsacalm, el flanqueig per tot el vessant oriental de la muntanya, trobar la via, acabar d'arribar al Puigsacalm.... Tot el conjunt fa d'aquesta petita i senzilla escalada una bona experiència.
Aquí deixo una parell de ressenyes del Joan Asín i del col·leccionista de vies, però la xarxa en va plena.
La roca no és cap meravella, són gresos eocens que es van desfent a mesura que vas pujant, però està equipada per no patir. I l'entorn si que és meravellós!
Quan hi vam anar amb la Queralt, vam tenir alguns problemes inicials per trobar la paret, sobretot perquè en passes altres que et poden confondre. Però de seguida que la vam veure, la ruta és clara: grimpada fins un replà on es veuen els parabolts, i esperó evident fins la carena del Puigsacalm.
De totes les tirades, la única exigent és la tercera, però reconec que els passos de fissura són molt interessants.
I el fet que tota la via sigui ben aèria li dona un plus afegit que fa que, fins i tot els llargs fàcils de la part superior tinguin interès.
Arribem al Puig dels Llops, a la carena del Puigsacalm, i allà agafem el camí del cim principal i s'acaba la tranquil·litat. Una munió de gent al camí, i una gran cua per fer-se la foto al cim.... Bé, privilegis nostres que encara podem gaudir de la muntanya solitària una bona estona!
2 comentaris:
Enhorabona ! escalada i una bona caminada com a tú t'agrada; a veure a qui enganyo que fa temps que la vull fer.
Ara amb els faigs traient la fulla, tot tan verd, és una molt bona època per anar-hi!
Publica un comentari a l'entrada