Jof di Montasio

Amb els seus 2.754 metres d'alçada, el Jof di Montasio és el cim més alt de tots els Alps Julians. Nosaltres el vam deixar pel darrer dia, però la veritat és que no va ser una decisió encertada perquè venia un canvi de temps i allà dalt ja hi havia el mal temps enganxat.

Res a veure amb la foto superior feta el dia que vam pujar la veïna cima di Terrarossa...

Per arribar-hi vam deixar el cotxe al mateix lloc, a l'aparcament de l'altiplà del Montasio.

Des d'allà vam tirar recte amunt, ens va sembla que passant pel dret estalviàvem revolts, però la veritat és que era clarament millor anar a voltar pel camí que vam fer a la baixada!

Pujant ja veiem que allò no aniria gaire enlloc, que el temps estava emprenyat... Però vam anar pujant a veure què.

El camí puja còmodament fent llaçades fins arribar al punt on començar el tram equipat. Inicialment és un camí amb algun cable en els indrets més verticals, però en general és un camí que va pujant en diagonal cap a la dreta, amb trams de tartera i canals pedregoses.

A mesura que pugem el temps és cada cop més rúfol, fins al punt en que costa saber on estàs. I tot plegat arribem a l'inici del tram de via ferrada de debò, l'anomenada escala Pipan.

Es tracta d'una escala vertical que puja 60 metres de desnivell de cop. Avui, a més, el metall està recobert de gel i bufa un vent molt fred, no pots parar sense quedar glaçat al moment!

Sort que al fons de la motxilla sempre portem guants per si de cas.... La qüestió és agafar-los i tirar amunt sense reposar i sense pensar gaire.... 

Després de l'escala, un tram equipat amb cable ens deixa a la carena, on curiosament el vent afluixa...

La roca està verglassada, però la dificultat és molt baixa, només cal anar en compte de no relliscar enlloc mentre anem seguint aquesta cresta tan aèria, però que amb la boira no ho sembla gens!

I de sobte, ens apareixen la creu i la campana del cim!! 

No ens entretenim gaire i tirem avall ben de pressa, el fred apreta i no voldríem enganxar un empitjorament del temps aquí dalt.

Així que toca desfer el camí. Arribat a l'escala el vent encara és més fort que abans i cal fer alguna aturada per posar les mans en algun indret calent per refer-les...

Però al final retrobem el camí que seguim sense problemes fins el cotxe, després d'haver viscut el primer dia d'hivern d'aquesta tardor!

I així, amb el cim més alt i un trist canvi de temps, mentre a Barcelona estan de festa major, nosaltres ens acomiadem d'aquesta bonica estada que ens ha servit per conèixer els Alps Julians!

Al mapa de sota hi ha el recorregut (s'hi veu clarament la drecera poc recomanable), i al Wikiloc, el track.