Escaladors bucòlics, a la paret de la Batalla, Vilamala

Amb el Pep vam veure aquesta nova obertura de l'amic Baraldés a Vilamala, a la paret de la Batalla que ja coneixíem, i ens en hi vam anar ben convençuts. És un indret curiós, com tot el clot, però aquí surts de la vora de la carretera i vas baixant fins trobar l'inici dels ràpels que et porten fins al peu de via.

Amb la descripció original del Joan no vam tenir cap problema per trobar el primer punt de ràpel, encara ple de pols del taladro!

La sorpresa va ser que semblava que podies baixar amb ràpels de 60 m, saltant-nos una reunió cada vegada, però al primer ràpel ja vam quedar aturats perquè la corda no arribava... A la pujada vam veure que és un llarg més llarg, uns 40 m. A la ressenya, a més d'aquestes correccions, he afluixat el grau dels llargs senzills, costa entendre la facilitat amb que generalment es posa IIIº quan només és IIº o Iº...

L'escalada la comencem al fons d'una gran esquerda, tirem amunt per una rampa de roca més bona del què esperàvem, però amb només algun pas aïllat de IVº. 

Això si, l'indret és increïble!

Tot i ser el mes de gener fa més aviat caloreta quan ens toca el sol... En canvi al primer llarg i a la primera reunió més aviat ens fotem de fred. Intentem sortir-ne ràpidament a buscar el sol, que trobem just a la segona reunió, després d'una tirada francament fàcil, en que no cal ni posar les mans a la roca en bona part de la pujada.

La tirada més llargs i més complicada és la tercera, i també és la més maca. No apreta mai massa, es deixa fer bé, i té trams molt bonics. Molt recomanable!!

Després ja només ens queden els llargs superiors, de bon fer, on aprofitem per fer una mica de neteja de la via perquè sempre hi ha alguna cosa que es mou, tot i que la roca és més que acceptable, res a veure amb Sant Llorenç del Munt!

I dalt de tot, una caminada agradable i ben curta, ens retorna al cotxe després d'aquesta matinal agradable. Haurem de tornar a la paret de la Batalla!