Al vessant sud de la cresta del Pedraforca hi ha una bona pila de vies obertes en diverses èpoques, però cal reconèixer que no és el millor vessant de la muntanya per anar a escalar... A més, a l'estiu hi fa molta calor i a l'hivern sol tenir neu i una aproximació emprenyadora.
Ahir, aprofitant el bon temps, la temperatura agradable i la manca de neu tant a la paret com a la tartera, vam anar a fer la irregular via oberta pel centenari de l'AEC. Una via que comença a la dreta de la gran bauma del Calderer i que va resseguint una mena d'esperó molt desdibuixat però que porta directament al cim.
L'escalada comença clarament a la dreta del sòcol. Des de la bauma pugem a un petit collet, baixem i caminem cap a la dreta fins trobar una fletxa picada a la roca. Des d'allà ja es veuen els dos primers parabolts.
El primer llarg consisteix en una placa de canaleres i adherència prou interessant, que dóna pas a una segona part més trencada i irregular. Però on hi ha una placa, allà la roca és sempre molt bona.
Cal remarcar que a nosaltres ens han sortit 65 metres de tirada, així que calculeu que el segon haurà de sortir abans que el primer hagi arribat a la reunió!
El segon llarg s'assembla força al primer, només que és una mica més senzill. La tònica sempre és la mateixa, petits murs que es van enllaçant.
En canvi el tercer és més compacte i amb una mica més de continuïtat.
Dos llargs on la corda de 60 m arriba justa, però arriba.
El quart és un dels que més ens han agradat, aquí ja comencem a tenir la sensació de trobar-nos en un esperó. I la dificultat sempre arriba pel mateix, per l'adherència. En un dia radiant, però on l'aire fred emprenya lleugerament...
El cinquè, en canvi, és el pitjor de tots, una tirada prescindible. Gairebé 60 metres de caminar, amb un muret al mig de IV+, amb un parabolt al mig.
Afortunadament, els dos llargs superiors són molt bons. Roca extraordinària, continuïtat...
Dalt el dia s'espatlla una mica, entra la boira i el fred apreta, però la sensació d'escalar és tan plaent que compensa!
Després, ja només queda arribar fins al cim del Calderer, que està allà mateix. No hem trobat res de neu a la paret, ni a l'aproximació, però patim per les canals de baixada...
Anem a buscar les cadenes de baixada, que ens han semblat que estan en un estat acceptable, i allà si que hi ha una mica de gel al fons, però tan poc que ens permet de baixar sense haver de posar grampons ni forçar cap ràpel.
Després, un descens ben còmode per la tartera i el camí, ens tornen al cotxe sense entrebancs.
2 comentaris:
Ben bona aquesta ! mira per on aquesta anomalia climàtica us ha permès fer la via en condicions òptimes fresqueta i gens de calor.
Enhorabona !
Si, no sol ser una via pel febrer.... Ara ens han agafat ganes d'anar algun dia a la veïna Voll-Damm.
Publica un comentari a l'entrada