El tercer dia de la travessa no serà ni de bon tros el menys interessant, serà una jornada d'una llarga travessa per la capçalera de les geleres del Vadret de Morteratsch, i una bona cavalcada per les crestes del Piz Palü, que ens han sorprès, no esperàvem que fossin tan interessants.
A la foto superior es veu molt bé el recorregut, des de la Biancograt i el Piz Bernina a la dreta, fins al Piz Palü a l'esquerra.
Sortim del curiós refugi Marco e Rosa, un refugi on ningú sap que existeix una cosa anomenada mascareta i amb les parets entapissades de noies nues... I on ni tan sols vam poder rentar-nos la cara ni a l'arribada ni de bon matí. El guarda ens va dir textualment, que si ens volíem rentar i refrescar, a fora hi havia molt neu!! Almenys el sopar era bo.
Sortim a trenc d'alba en direcció est, seguint una traça planera i agradable que, mica a mica, es va endinsant en un mon d'esquerdes i seracs.
El tram inicial és caminada per la gelera ben agradable, només amb alguna esquerda que cal travessar fent una certa atenció a no caure a dins. Però els recorreguts planers sempre venen de gust.
Abans d'arribar a la Fuorcla Bellavista ja veiem la cresta del Piz Spinas, el què serà el nostre primer cim del dia.
Aquí caldrà plegar grampons i corda i començar una bonica grimpada per unes roques sòlides però curioses.
La grimpada és aèria, majoritàriament de I i IIº, però amb algun pas una mica més picant que sempre sorprèn.
Però la gaudim de valent, la roca és bona i, tot i l'aire fred que bufa amb ganes, el recorregut és distret i divertit.
Dalt del Piz Spinas (3.823 m) tenim al davant el Piz Bernina, ple de records d'ahir, on es veuen clarament les aresta que vam recórrer, a la dreta la Biancograt i a l'esquerra la sud de baixada cap al refugi.
Del cim baixem al collet on tornem a calçar-nos els grampons que ja no deixarem fins poc abans d'arribar a Diavolezza.
Per una aresta de neu molt senzilla arribem al cim del Piz Palü (3.899 m), on parem a menjar alguna cosa abans de continuar la ruta.
El tram d'arestes que ve després, mereix per ell mateix venir-hi expressament.... Són un seguit d'arestes esmolades, que es passen pel fil, enmig de pendents vertiginosos on no val a badar.
La neu estovada fa que anem molt amb compte, però això no impedeix que les gaudim intensament.
Fem una petita puja fins a la tercera punta del Piz Palü i baixem en direcció al coll fins un punt on girem a l'esquerra i ja enfilem la baixada cap a la gran gelera Vadret Pers.
Travessar la gelera, sobretot el seu darrer tram planer que ens deixa a la Fuorcla Trovat, acaba sent pesat, tant per la llargada, com per la intensa calor.
Finalment arribem al coll, on un camí que puja i baixa constantment, ens deixa a Diavolezza (2.972 m), on hi ha l'estació de telefèric que ens retornarà a la vall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada