Enguany, amb la gran quantitat de neu caiguda i el temps prou bo per mantenir-la, ens ha permès d'acomiadar-nos de la neu amb una bona canal a la nord del Cadí.
Vam arribar amb el Moi a Prat de Cadí sense saber massa on aniríem, però veient que tothom anava a la canal Amagada, doncs la tria ja es va sola.
La canal Amagada, com diu el nom, no és visible des del Prat. Comença a la base de l'Ordiguer i marxa en diagonal cap a la dreta.
Molta neu a baix, menys a dalt, i bastant toveta. Però hi ha una bona traça que ens permet progressar prou de pressa.
Darrera nostre, la Cerdanya i la barrera nord que ens acosta a França.
Al capdamunt de la canal trobem el ràpel equipat que ens permet de canviar de canal i baixar fins a la Sàbat. Un ràpel curt i un flanqueig aeri, i tornem cap amunt.
A la canal Sàbat la neu ja està millor i en condicions prou bones com per pujar desencordats.
Amb una esgarrapada fem el darrer tram, el més vertical i més interessant de la pujada, i arribem a la carena.
Fa un dia excepcional, gaudim de la carena del Cadí i anem passejant fins a l'inici de la canal del Cristall.
Un ràpel curt i precari (instal·lat en un tronc clavat tal qual a la neu) ens porta a la zona amable de la canal, des d'on podem baixar còmodament.
Una baixada que a la part final, ens permet contemplar el mal que han fet els allaus, emportant-se per davant grans exemplars de pi negre. Això ens dóna la mesura de l'excepcionalitat d'aquest hivern.
1 comentari:
Felicitats Joan ! fèia temps que a aquestes alçades de temporada no es podia fer aquesta activitat.
Publica un comentari a l'entrada