Aquesta distreta via d'escalada, mig grimpada, de la serra del Mont-roig, ens va servir aquest diumenge passat per retrobar-nos amb tot l'equip del Cerví d'aquest estiu. Des de llavors que no ens veiem amb el Sergi per un motiu o un altre...
Una via més interessant del que aparenta la bona ressenya que vaig trobar a la pàgina de Rocjumper, on també hi trobareu una bona descripció de l'aproximació i el descens.
L'aproximació és molt agradable, però ens costa una mica trobar el peu de via, més la dreta del que semblava inicialment, però a partir d'aquí, la bona roca i l'aresta ens guien amunt sense problemes.
Fem els dos primers llargs en un de sol, i després anem seguint força bé la ressenya, tot i que la senzillesa d'algun tram fa que allarguem els ensambles...
Una escalada on sempre tindrem a sota tot Camarasa, i al fons al darrera, les crestes d'Alòs de Balaguer.
De tot la via segurament els trams més interessants per l'escalada són els dos primers llargs i el darrer.
Després del tram horitzontal i en baixada, al coll hi ha un pas de Vº. Però és just un pas de 2 metres amb un parabolt al mig que no té gaire història.
I el darrer llarg, una bonica xemeneia bastant compacte i amb menys mates del què aparenta, ´s la cirereta de la via. Un llarg pel qual ja val la pena haver pujat fins aquí.
Està equipada amb parabolts, i no és excessivament dura, però és maca i bona de pujar.
Allà s'acaba la via, aprofitem per menjar alguna cosa i acabar de pujar a la carena.
Llavors ja només cal fer cim i seguir el bon camí que ens portarà de tornada cap a la presa de Camarasa, on hi tenim el cotxe.
2 comentaris:
Bona Alpinada aquesta, ideal per uns bons Alpinistes, enhorabona pel Cerví !
Si, el Cerví va ser força més interessant!! Però la veritat és que no ens va desagradar i va ser una sortida agradable i distreta!!
Publica un comentari a l'entrada