El dissabte 2 de març, per entrenar una mica això de les crestes, i també per recordar les bones estones passades a la Cresta del Sol fa 12 anys, vaig tornar-hi acompanyat del Celdoni i el Cinto.
Es tracta d'una cresta molt agradable, en un racó abandonat i solitari de la serra dels Bastets, molt a prop de l'embassament de la Llosa del Cavall. A dalt he deixat la ressenya original dels Kutreaperturistes, on també hi trobareu tots els detalls per l'accés i el retorn.
Un camí que surt de la carretera que baixa de Sant Llorenç de Morunys cap a Solsona, i que puja, baixa i dóna algunes voltes fins arribar al peu de la cresta, seguint corriols que cal anar endevinant per on passen.
Un camí que surt de la carretera que baixa de Sant Llorenç de Morunys cap a Solsona, i que puja, baixa i dóna algunes voltes fins arribar al peu de la cresta, seguint corriols que cal anar endevinant per on passen.
Després d'un primer tram de grimpar, comença el tram de l'escalada, que es fa molt curt i sempre sobre una roca extraordinària! Un conglomerat de primera.
L'escalada la fem en dos llargs ben llargs de gairebé 60 m per estalviar reunions, i després ja pleguem el material. El darrer pas de IV+ abans del cim, és escaquejable.
A part de practicar la grimpada aèria, la sortida també ens serveix per jugar una mica amb el petit dron que a vegades m'acompanya i que deixa imatges tan suggerents com les del video de sota.
Després, ja només cal seguir el camí de baixada, amanit amb un ràpel de 25 m i un tram de ferrada que potser caldria renovar abans que no caigui al cap d'algú....
No deixa de ser, però una ruta molt agradable i molt recomanable, sobretot si teniu ganes de conèixer aquests racons que encara conserven l'aire agrest i solitari.
4 comentaris:
Com t'agraden aquestes crestes Joan ! i a mes ben aprop de casa. Fa goig el panta!
Si, són molt divertides!! Sobretot aquestes tan solitàries....
molt xulo el video, sisplau, em podries dir quin dron has fet servir?
És un mavic 2.
Publica un comentari a l'entrada