Aquest mes de febrer ha estat bastant bo per a les cascades del Pedraforca. Durant tot el mes s'han mantingut en condicions acceptables i, de fet, encara avui queda alguna cosa de gel tot i la calor.
Amb el Moi hi hem pujat un parell de cops, un matí a primers de febrer, en que ens vam fotre de fred, i una tarda la setmana passada, molt més relaxada.
Cal destacar la comoditat per anar-hi, més emblant a anar a fer esportiva que alta muntanya! Des del mirador de Gresolet, una agradable passejada et deixa al peu de la que haguem triat. La primera va ser la de l'Arbret.
La cascada de l'Arbret la vam fer en 3 llargs. el primer puja un petit ressalt vertical i arriba sota del llarg més interessant, just a sota de l'arbre.
Després un tercer llarg ens serveix per arribar al camí del refugi després de superar uns petits ressalts que ja no tenen massa dificultat.
Després hi tornem, aquest cop per anar a la cascada del Curset, que amb només una bonica tirada et deixa altra cop al camí del refugi.
Aquesta sortida de primers de febrer la vam deixar aquí, tant pel fred que feia com per la gran quantitat de gent que hi havia..., no estem fets per fer cues!
3 setmanes més tard hi tornem a la tarda, ja amb el gel amb un estat més precari, però el fet de poder escalar sols ens agrada molt més.
Comencem per la il·lusions d'hivern, on hi trobem el gel fràgil i trencadís, però encara en prou quantitat com per gaudir de l'escalada. Reconec que el segon llarg em va agradar molt.
Després de tot un llarg tram que fem a corda estesa, arribem a la base de la columna del Verdet. Una cascada situada entre el camí de Set Fonts i del del Verdet.
Aquí, curiosament, el gel està en unes condicions magnífiques, amb bona consistència però amb els piolets que hi entraven sols! Un autèntic plaer.
Ja només ens queda el retorn cap al mirador pel camí del refugi, entapissat de gel, mentre anem veient com el dia se'n va i arriba la fosca...
3 comentaris:
Que xulo i quina enveja em feu, espero que aviat, pugui fer més coses. De moment no em queixo, crec que aquesta vegada l'han encertat. Enhorabona
Si aquí hi haguessin "emoticons" posaria un parell de mans aplaudint. Oh, quin goig de muntanya!
Què be que t'ho passes Joan ! és una sort tenir tant aprop de casa aquestes contrades.
Publica un comentari a l'entrada