10 de gen. 2019

Pícnic al Serrat dels Monjos

El diumenge 30 vaig fer la darrera escalada de l'any. Curiosament va ser la primera amb el Pere, de Guies la Vall, amb qui feia temps que ens coneixíem però no havíem pogut coincidir a la paret. Em va sorprendre dient-me que no havia escalat mai en aquesta paret..., però senzillament és per poc montserratí!! Per això vam anar a la Pícnic, la més clàssica i ràpida.

Les palletes em van ser favorables i em van deixar les tirades imparells de la via. Ja no recordava el passet cabró del primer llarg abans de tumbar-se....
Un segon llarg de placa montserratina i diedre, d'assegurances allunyades, ens deixa al peu del llarg clau de la via: el tercer.

L'inici impressiona, cal superar un desplom que es pot protegir bé amb un friend, i que és més senzill del què aparenta.
El desplom de dalt és més cabró, em va costar de saber com agafar-lo fins que vaig recordar que cal anar a l'esquerra!!

El Pere, més fort que mai, va tirar recte sense patir massa!
Un darrer llarg més senzill, però on cal fer els primers 20 m sense poder protegir enlloc, ens deixa dalt de tot.

Abans d'ahir l'amic Pere va patir un accident prou greu. Un traumatisme craneoencefalic fent el corredor Quintana al Taillón, provocat per una pedra que li va caure al cap, destrossant-li el casc!! Ara ja és a casa, esperem i desitgem que tingui una recuperació ràpida!

Una abraçada, Pere!!

3 comentaris:

karles ha dit...

Hola Joan!
He fet la via dues vegades i t'asseguro que em dona més yuyu la placa del L2 que el desplom del L3... De la sortida del L1 es pot posar un C2 si no recordo malament.
Sap greu l'accident del teu company espero que es recuperi promte.
Salut
krls

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona per la Pícnic i ànims pel teu company! Que es recuperi aviat.

Gatsaule ha dit...

Si, Karles, abans de la placa es pot posar un friend, però cal anar bé per passar tranquil la placa...

El Pere sembla que està millor del què semblava, ja és a casa recuperant-se per tornar-hi ben aviat!!