El Monte Pelmo, qui l'ha vist i no ha pensat immediatament en poder-hi pujar? Un dels cims més alts i més imposants de les Dolomites. Gros, massís i amb aspecte impenetrable. Cansat de veure'l des de qualsevol punt per la seva posició central, al final ha arribat l'hora d'entreveure els seus misteris.
Pujo amb cotxe la vall de Zoldo fins el poblet de Zoppé di Cadore, i deixo el cotxe a l'aparcament que hi ha just al costat d'on surt el camí cap al refugi Venezia.
Hi ha una bona pujada, però el magnífic camí puja suau entremig d'un bonic bosc de faigs i làrix, i al cap d'una hora arribo al passo di Rutordo. Una petita baixada i ja sóc al refugi, on faig un cafè entre els muntanyencs que travessen alguna Alta Via.
El pas clau per pujar al Pelmo és l'anomenada Cengia di Ball, una cornisa horitzontal que travessa tota la cinglera fins a una mena d'embut central, a la cara est de la muntanya.
Per arribar-hi cal enfilar-se pel camí que travessa diverses tarteres, fins situar-se sota la paret en un punt senyalitzat amb pintura vermella. Una petit grimpada dóna accés a la Cengia.
La cornisa és molt aèria i cal tenir el pas ferm, però no és difícil. Només hi ha dos passos, el segon anomenat el passo del Gatto, és el més espectacular. Abans calia passa reptant sota un sostre, d'aquí el nom, i ara hi ha un passamà que permet passar per fora. Això si, és un pas desplomat.
Finalment arribo a l'embut. Aquí s'acaben les dificultats principals i només cal seguir el camí desdibuixat que va pujant buscant els millors passos entremig de la tartera.
Mica a mica puja la boira, però també té la seva part bona: ens tapa el sol i dibuixa formes fantasmagòriques amb les carenes!
Finalment arribo a la carena final, acompanyat d'un italià que he trobat pujant. Intentem afanyar-nos abans no s'acabi de tapar del tot.
Però arribem justets! La visibilitat s'esvaeix, però encara ens permet fer alguna foto del cim, i de l'espectre de Brooken!!
Estem una bona estona al cim, menjant i esperant que la boira s'esvaeixi, però com sol passar sempre, fins que no en marxem no s'arregla el dia!
Així que ens acomiadem i tiro avall gaudint de les tarteres que tant costaven a la pujada!
Una muntanya especial, el Pelmo, no sabria dir el què, però a mi m'ha agradat molt, encara que signifiqui el final del periple dolomític d'enguany!
A sota deixo el mapa del recorregut, i al Wikiloc, el track.
2 comentaris:
Bon fí de festa Joan ! i bona quilometrada!
Si, Jaume, tot s'acaba, fins i tot les bones vacances!!
Publica un comentari a l'entrada