Monch

El cap de setmana del 15, 16 i 17 de juny, amb el Moi, marxem cap a Suïssa amb un cop d'avió. Sortim aviat del Prat i a l'hora d'esmorzar ja som a Ginebra.

Després de donar alguna volta per Zermatt, ens adonem que hi ha massa neu a tot arreu i fem un gir cap a l'Oberland Bernès, el paradís de quatre mils que trobem més al nord. Els objectiu seran el Monch, 4.107 m (a sobre) i la Jungfrau (4.158 m). Per tots dos és el primer cop que venim cap aquí.

A Grindelwald, al peu del massís, trobem allotjament barat en un lodge molt cèntric, i no tan còmode, que ens permet albirar la nord de l'Eiger mentre esmorzem.

Dels 3 dies ja només ens en queden dos, així que volem aprofitar-los. Pugem cap al Jungfraujoch amb un dels primers trens (prepareu la cartera, prop de 200 € per persona...), en un recorregut molt interessant per dins la muntanya, i al cap d'una hora i mitja sortim a més de 3.400 metres d'alçada.

El camí cap al refugi del Monch és molt còmode i ràpid, i en menys de 40 minuts ja hi som per descarregar la motxilla i enfilar l'aresta SW de la muntanya.

Aquí també hi ha molt neu a tot arreu, però l'orientació fa que els trams de roca estiguin força nets. De fet, l'aresta comença amb alguns passos de grimpada que no són tampoc massa senzills...

Fa calor i anem tard, però el dia és magnífic!!

Anem alternant passos de roca i trams de neu. Ara ja ens hem posat els grampons i els trams de roca es fan força incòmodes, així que a vegades preferim passar per la neu i estalviar-nos el xerriqueig constants de l'acer contra la roca, i aquella sensació tan precària...

Anem guanyant alçada, mica a mica ens aconstem a l'aresta final.

El darrer tram són un conjunt d'arestes esmolades, de roca o neu, amb un pendent considerable a cada costat. Però preferim pujar sense corda per tenir més llibertat de moviments i, per tant, més seguretat.

El darrer tram d'aresta de neu ens porta al cim. Allà descobrim l'Eiger, i la seva terrorífic aresta de la via normal, per on cal baixar després de pujar la cara nord, o més modestament, l'aresta Mittellegi.

Al fons veiem els cims del Valais, carregadíssims de neu i sense cap traça visible, encapçalats pel Dom, i amb la Lenspitze i el Nadelhorn en un segon nivell.

Estem una bona estona al cim, el temps acompanya i l'entorn és espectacular, amb les geleres que conflueixen a la plaça Concòrdia i amb tots els quatre mils de l'Oberland davant nostre.

Més tard, traiem la corda per assegurar la baixada i tornem cap al refugi. Ja tenim el primer quatre mil de l'any!!