Al sud de la serra de Queralt, a la zona de la Vinya, veiem que a la nova guia d'escalada de l'Alt Berguedà hi surt una via de 4 llargs anomenada Èlia. Així que, tan aviat com podem, anem a veure quin pa hi donen.
D'entrada vull recordar que això de les ressenyes és molt relatiu però a dalt hi he posat el què a nosaltres ens ha semblat més encertat. No s'assembla de res a la ressenya de la guia (V, 6a, V+, V+), què hi farem. Els repetidors ja podreu dir la vostra...
L'accés a la via és senzill, un camí que surt de la zona d'escalada esportiva marxa cap a la dreta fins arribar al peu de via. Veiem els parabolts (és una via totalment equipada) i tirem amunt.
La sorpresa la trobem al primer llarg, molt vertical, amb poca presa i amb passos que no saps com agafar. La roca també és peculiar... Un llarg dur i sostingut, amb diferència és el més difícil de la via.
D'entrada vull recordar que això de les ressenyes és molt relatiu però a dalt hi he posat el què a nosaltres ens ha semblat més encertat. No s'assembla de res a la ressenya de la guia (V, 6a, V+, V+), què hi farem. Els repetidors ja podreu dir la vostra...
L'accés a la via és senzill, un camí que surt de la zona d'escalada esportiva marxa cap a la dreta fins arribar al peu de via. Veiem els parabolts (és una via totalment equipada) i tirem amunt.
La sorpresa la trobem al primer llarg, molt vertical, amb poca presa i amb passos que no saps com agafar. La roca també és peculiar... Un llarg dur i sostingut, amb diferència és el més difícil de la via.
El segon comença amb una placa curta, compacta i aèria, molt fina i equipada, que ràpidament tomba i esdevé una escalada plaent. Aquí vam començar a trobar que la via podria ser interessant.
El tercer llarg potser és el més bonic, sostingut en el Vº, amb bona roca, només té una pega: es fa curt.
Finalment trobem un darrer de flanqueig per la cresta, molt senzill però prou bonic. Tot i que la ressenya marca com a V+, no depassa el IVº en cap moment, i sóc generós. Així que és un llarg agradable que porta a la darrera reunió.
Des d'aquí, 3 rapels curts (compte amb l'arribada a la segona reunió!), ens tornen ràpidament al peu de la paret.
Es tracta d'una via que tampoc està malament, però no deixa de ser d'interès local. Hauré de tornar-hi quan estigui més recuperat a veure el primer llarg si em dóna més bon rotllo...
3 comentaris:
Enhorabona per la recuperació! sí que es veu compacte el mur inicial a la foto, amb els cantos arrodonits, roms...tanmateix veig que el gradues de V+ tan sols...
això de la Vinya cau prop de Queralt?
Hola Joan!
Les recuperacions son lentes i, en el meu cas en particular, SEMPRE impliquen un increment en massa corporal (...i que MAI aconsegueixo reduïr...sniff).
Aquesta me l'apunto per una pròxima visita (crec que sols ens queda fer la Mossen Ramón de via llarga). Sols una pregunta...com a "ràpel curt" vols dir inferior a 30m?
salut
krls
Jaume, diria que es tracta de V+ molt sostingut, d'aquell cabró en que no pots relaxar-te mai, de gran continuïtat. Però potser m'equivoco perquè no estic en gran forma... Però volia destacar que no té res a veure la realitat amb la ressenya del llibre.
Està just a la solana de Queralt, per damunt de la carretera de Sant Llorenç de Morunys.
Karles, això ens passa a tots!! No sé si et consola... Si, em referia a 3 ràpels d'entre 20 i 25 m.
Publica un comentari a l'entrada