El segon dia d'estada a Pralognan-la-Vanoise surto amb la intenció de pujar un tres mil que sembla senzill i sense glacera: el Dôme des Nants pel vessant oest (a sobre, a la dreta). Si les ressenyes no m'enganyen, sortint de les Ruelles hi ha una bonica carena que arriba al cim tocant poca neu.
Així que de bon matí deixo el cotxe a l'aparcament i pujo cap a Montaimont, tot enfilant la vall en direcció est.
Aviat arribo sota el Dôme de l'Arpont, en un bonic circ, on cal girar cap al nord sense camí en direcció al coll du Vallonet.
Aquí tinc una bona perspectiva de la carena pedregosa que puja en direcció a les geleres superiors, i sembla que una traça amb algunes fites puja cap allà. Evidentment, no hi ha ningú a la muntanya.
Després d'algun tram pesat per les pedres trobo el camí correcte entremig d'aquest caos rocós, llavors puc guanyar alçada més de pressa i arribar al cim del Dôme des Nants.
Es tracta d'un dom glaciar per on podria córrer amb més calma si hagués pujat els grampons...
El dia és magnífic. Al sud tot el massís dels Ecrins, on destaca la Meije.
I al nord el del Mont Blanc, amb una bonica perspectiva de la Verte flanquejada pels Drus, a l'esquerra, i la Dent du Geant, a la dreta.
I al nord el del Mont Blanc, amb una bonica perspectiva de la Verte flanquejada pels Drus, a l'esquerra, i la Dent du Geant, a la dreta.
Abans de marxar em miro el Dôme de l'Arpont, on hauria anat de tenir material de seguretat.... I la baixada que m'espera!
Una muntanya curiosa aquesta, amb els vessants sense neu i la gelera penjada a la carena.
Una muntanya metamòrfica on cal batallar amb els esquists i la trencadissa que sempre els acompanya, però amb algunes franges de marbre que destaquen en el paisatge.
Quan arribo de nou al coll du Vallonet, en comptes de tornar per la vall de pujada, giro cap al nord i baixo en direcció al xalet dels Nants, passant pels turons del Pommier Blanc.
Després d'un bon tram sense camí, el trobo un tros més avall del xalet. Ara ja només cal seguir-lo còmodament per arribar fins a la carretera.
Un cim bonic, de més de 3.500 m d'alçada, i prou salvatge com perquè la satisfacció hagi estat completa.
Un cim d'on no trobareu gaire informació, però si que us deixo el track i un mapa a sota.
3 comentaris:
Bon tresc ! un Alpinista com tú sense grampons? no m'ho puc creure...que no pesen tant ha ha ha
m'has fet recordar tots estos topònims que tenia memoritzats de tant mirar els mapes, que no tant de trescar-hi. Se'l felicita pel bon estat de forma!!! Salut
Jaume, és que anava amb bambes.... A vegades la confiança és traïdora!
Jerkout, si pots anar-hi algun dia, no t'ho perdis, el lloc és excepcional!
Publica un comentari a l'entrada