Combinació Laia i SAM-UEV, a la Dent d'en Rossell

Aquest diumenge he tornat a la Dent d'en Rossell amb el Manyo, amb qui feia ja massa mesos que no ens veiem ni fèiem res plegats. La via escollida era la SAM-UEV, una de les recomanades pel Joan Jover en un llibre de l'any 1991, que no puc definir com a mític però si com a peculiar: "55 escalades a Catalunya de dificultat mitjana-baixa".

Hi surten moltes vies mig oblidades com aquesta, la SAM-UEV. Fins i tot hi ha una via de les roques de Tot lo Món..., qui recorda que allà s'hi escalava?

Com els bons col·leccionistes, mica a mica anem seguint els seus consells abans que algunes desapareguin. En aquest, cas, però, per arribar-hi hem pujat per la via Laia fins a la feixa superior. Una via ressenyada a dalt pel Romàntic guerrer, que fa tota la sensació que tampoc s'escala massa.

En tot cas, té un primer llarg amb un passet que em va fer patir una mica. Vaig tenir clar que si aquí el tendó no petava, ja podia continuar escalant tranquil...

Un segon llarg més curt, ens deixa a una primera feixa. De fet, la ressenya ho marca tot d'una única tirada, però imagino que llavors les cordes deuen fer patir. Nosaltres vam preferir parar a la primera reunió de parabolts.

El següent llarg, a sota, travessa una placa magnífica i vertical que ens deixa a una altra feixa. Aquí, el tram més vertical està prou ben assegurat en comparació a la resta de la via. Un llarg ben bonic.

A la segona feixa pugem tot deixant enrere la continuació de la Laia, fins a la base d'un diedre, just a la cantonada. Allà comença la SAM-UEV per un diedre que porta a un replà amb un pi.

El següent llarg potser és el millor de la via, vertical i amb grans preses, de bon assegurar, ens porta fins a un indret irreconeixible i ple de vegetació, on costa de saber cap a on s'ha d'anar...

Però després de barallar-me amb les herbes i de seguir les indicacions del nas, trobo la continuació de la via, que sembla que coincideix amb la part superior de la Laia. Almenys si fem cas de la ressenya del Jover que he deixat a baix.

Llavors fem dos llargs més, molt lògics, que travessant bones plaques i algun diedre, ens deixen dalt de tot la Dent.

Quan em trec els gats, em noto el peu, molesta una mica i el tendó segueix emprenyat. La baixada és llarga i poc còmode, però arribem bé a Queralbs.

Però sembla que la via li ha agradat, el dolor és més que suportable i no m'amarga massa el dia quan es refreda, Potser és el que necessitava: una bona via!! 

A sobre deixo la ressenya del gran Joan Jover de la SAM-UEV.