El segon dia d'escalada a les Dolomites vam cometre un error de pollastres novells: vam anar a una via que a tot arreu deia que era molt concorreguda, sent diumenge i fent molt bon temps!!
El resultat va ser una cosa a la qual no estem acostumats i que cap dels tres havia experimentat mai, vam començar a escalar amb 5 cordades al davant i, encara més sorprenent, 8 cordades al darrera!
Dificultat moderada al voltant del IVº excepte el darrer llarg de IV+ o V-, aproximació curta, un bon sol i un lloc ben bonic. Còctel mortal!
Apretats de mala manera pel darrera, ens enganxem als del davant i pugem més ràpid que mai. I el què al principi se'ns feia insuportable, al final ens hi anem acostumant i, fins i tot, fem amistat amb les altres cordades. Sobretot amb uns independentistes sud-tirolesos amics de la CUP!!
I a les reunions el paisatge ens captiva. Al darrera s'aixeca la Tofana, amb el cim ben nevat. Segur que ella endevina que aviat l'anirem a veure!
De fet, som a Itàlia, així que una mica de caos no s'ens hauria de fer estrany...
Cap a la part final aconseguim agafar una certa distància i guanyar tranquil·litat. Sobretot coincidint amb l'escletxa que trenca la paret, a través de la qual arribem fins al darrer llarg.
Un darrer llarg més obligat i, com sol passar en casos així, amb les preses més suades. Això si, el tram de diedre és una meravella!
I per si érem pocs, dalt del cim coincidim amb un centenar llarg de muntanyencs que han pujat per la via normal.
Però l'alegria de l'escalada, els paisatges dolomítics i la presència de la Marmolada al sud, ens reconcilien amb la muntanya.
La darrera curiositat és el camí de baixada, que passa per tot un conjunt de casernes i trinxeres de la Primera guerra excavades a la roca.
I algun cementiri, també.
2 comentaris:
Quina llàstima Joan i companyia ! una via tan ferma i fer-la enmig d'una romeria...
Errors de joventut!! Però també va ser una bona experiència..., i al final ens vam fer amics i fins i tot va ser ben divertit!
Publica un comentari a l'entrada