Solstici d'estiu, paret nord del Pollegó Inferior del Pedraforca

Tres anys després d'un primer intent avortat per la pluja, torno a la Solstici d'estiu, aquesta vegada amb el recuperat Mohawk. Aquell dia ja parlava que aviat hi hauria un camí més agradable per fer la pujada fins aquí dalt i, més tard del què imaginava, però finalment ja és una realitat. I avui hem arribat al peu de la via amb tota la comoditat que permet el desnivell que hi ha...

Com que el primer llarg ja l'havia de fet de primer, avui li ha tocat començar a ell, que ben aviat s'ha adonat del pa que hi donàven!!

Després d'un segon llarg que ja coneixia i que aquest cop m'ha tocat fer-lo a mi, hem començat el tercer. Aquest ja és força més senzill que els dos anteriors, amb un tram difícil curt i escaquejable.

Des de la reunió veig que no som els únics que aprofitem el bon camí que puja fins l'enforcadura, hi ha una bona còrrua de gent que hi puja i que hi baixa. Es nota que ara el camí és molt més agraït!

Els llargs 4 i 5 es poden enllaçar fàcilment, tot i que llavors la corda pesa una mica... Van per la via Font i, quan sembla que haguem de sortir a la carena, cal flanquejar a la dreta i anar a buscar la reunió.

Llavors comença el llarg estrella de la via, dur i vertical, però molt millor del què imaginava.

Tot i haver-me d'ajudar en alguns passos, hi ha prou preses com per anar pujant sense presses i sense gaires pauses, i arribar a dalt amb bones sensacions!