8 d’ag. 2016

Les Pandores al pic de l'Estanyol

El darrer dissabte de juliol, després de massa temps de no fer-ho, ens vam tornar a trobar per escalar amb l'Albert i el Pep. Vam buscar un objectiu fresc i interessant, i el vam trobar en aquesta via molt propera al coll de Pimorent que fins ara ens havia passat desapercebuda.

Com que la pista fins al primer telecadira és transitable, vam deixar el cotxe allà dalt estalviant-nos mitja horeta d'aproximació. D'allà, cal agafar un camí que voreja el petit llac pel sud i arribar fins a la vertical de l'esperó.
La via és molt evident, ja que l'agulla on puja la via és molt visible. I l'inici és just a l'esquerra d'un sostre molt clar. La roca en general és molt bona, un granit compacte un pèl massa ple de liquens, on els friends hi entren gairebé sols.

Al començament la via ja ens posa a to, un parell d'espits ens marquen el lloc. Es deixa fer, però sense presses i, després d'aquest inici tan contundent, després l'esperó s'aplana.
Segueixen un parell de llargs més senzills que ens porten a l'inici del millor tram de la via: els que porten al cim de l'agulla.

El quart llarg engega per un joc de fissures verticals on cal anar-se contorsionant per pujar sense relliscar en excés.
Aquest és el millor llarg de la via, molt suggerent i interessant, pràcticament desequipat, que te l'has de treballar bé.
El següent, porta fins al cim de l'agulla, és similar a l'anterior però amb uns passos finals, que ens van semblar els més difícil de la via.
Del cim de l'agulla un rappel de 27 o 28 metres ens deixa damunt d'unes feixes herboses des d'on cal caminar uns metres fins arribar a la reunió des d'on arrenquen els dos darrers llargs.

El sisè, tot i tenir una dificultat més baixa, és força mantingut en el IV+ i també és molt interessant. La reunió la trobem dalt la cresta, d'on surt el darrer, molt senzill, que ens deixa al cim de l'esperó.
Una via que ens ha agradat molt, tot i els llargs de tràmit del mig, Realment recomanble!!

Per baixar hi ha diverses opcions, amb el cotxe al coll de Pimorent segurament la més senzilla és flanquejar a l'esquerra i baixar per les pistes d'esquí. 

Però nosaltres al tenir el cotxe a dalt, vam baixar directament pel pendent herbós que baixa a la dreta i que ens va deixar al camí inicial.