Un dia d'aquests de temps variable, vam anar a Agulles amb l'Albert. Una opció que ens permetia una escapada raonablement ràpida cap al cotxe en cas de molt mal temps..., tot i que finalment va anar millor del què pintava.
La Ratafia de la Filigrana, on 4 o 5 anys enrera ja havia pujat per la Ot el bruixot, va ser la via escollida per començar. Tot i la ressenya dels Escalatroncs (a dalt), ens va costar una mica trobar la via.
L'inici es troba pocs metres al costat del camí, just on comença una canal estreta i dreta que porta a la base de la Bessona. Però no hi busqueu xapes, aquest primer llarg només té 2 burins, i el primer està bastant amunt, sort que hi entra algun alien!! Un llarg no massa difícil, però on cal escalar concentrat.
Mentre atacàvem el segon llarg, al costat una cordada intentava la Atardeceres de la Bessona Superior fins que va trobar-se el mur suïcida del darrer llarg, i que els va fer plegar. Entremig, ens vam intercanviar alguna foto...
El segon llarg és similar, però potser més fàcil, sense la continuïtat del primer i amb més possibilitats de protegir-se.
El segon llarg és similar, però potser més fàcil, sense la continuïtat del primer i amb més possibilitats de protegir-se.
En canvi, el tercer, és tota una altra cosa. Vertical i bastant més difícil, hi trobarem un únic parabolt a l'inici del V+. Després, respirar profundament, calma i cap amunt sense caure!
L'arribada al cim és senzilla, però bastant aèria.
Ens acostem a l'agulla de l'Arbret, on hi ha una mica de cua, i sense la ressenya dels Escalatroncs, (a sobre). Fa anys havia fet la Om mani padme hum, així que anem a l'aresta Brucs. Esperem que vagi pujant la cordada del davant, i seguim al darrere.
La via està equipada i la dificultat no és massa gran, suposo que per axiò ben aviat tenim a una altra cordada darrera nostre....
La via està equipada i la dificultat no és massa gran, suposo que per axiò ben aviat tenim a una altra cordada darrera nostre....
El temps es va emprenyant, així que fem el segon llarg per la Om mani padme hum, que creua l'aresta a la primera reunió, i sortim pitant cap el cim.
Al final no plou gran cosa i acabem el dia amb un plàcid retorn cap al flamant aparcament de pagament de Can Massana, on hi ha uns operaris molt enfeinats netejant pintades...
2 comentaris:
Enhorabona, un parell de bones vies.
Sempre és agradable venir a Agulles!
Publica un comentari a l'entrada