27 de maig 2016

Alfa-Centaure-Platinum, a la cinglera d'Esplovins

Dos dies després de la Postres, torno a l'Alt Urgell. Aquesta vegada a la cinglera d'Esplovins amb el José Manuel a fer una de les poques que em queden de la paret, la combinació de la part inferior de l'alfa-Centaure, i la superior de la Platinum. Anem amb la ressenya de la Laura (a sobre), que no ens va gens malament!

Des de la carretera pugem en mitja hora fins a la base de la paret, passem la base de la UES i de l'Eder, i finalment una fita ens assenyala l'inici.

El primer llarg costa d'entendre, i el fet que estigui totalment desequipat no hi ajuda gaire. Fins després de flanquejar i veure els dos claus de la reunió no ho vaig acabar de tenir clar. Tota la via és d'aquest estil, cal tenir ull i perdre's alguna vegada, per acabar trobant el bon camí.
El segon llarg comença amb un flanqueig a la dreta i puja per un diedre que, tot i que la ressenya parla de diedre pitonat, te dos o tres claus... El tram més difícil és quan s'acaba el diedre, trencat i dificilment protegible.

Després d'un tercer llarg vertical i similar al segon, arriba el quart i el seu desplom inicial. Després el tema se suavitza tot i algun tram de roca dubtosa.
El cinquè a mi em va agradar molt, roca bona, una bavaresa genial, i una travessa descendent i aèria per arribar a la reunió.

El sisè, més vertical (a sota), tampoc està gens malament. No féu cas de la ressenya, no és especialment més difícil que els anteriors, i la roca és bona!!

En canvi el setè i el vuitè, bruts i desagradables, no ens van agradar gens. Amb aquests llargs arribem al bosquet intermedi, més llarg i més del què imaginàvem. 
L'inici del segon tram és evident: es troba al final del camí del bosquet. Tot i això, una fletxa picada ens ajuda a estar-ne segurs. Ara li toca al Manyo, que enllaça els dos llargs de la ressenya, el 9 i el 10, en una tirada llarga i agradable.

Com que no vull que em toqui el flanqueig fàcil, també ho imito en una altra llarguíssima tirada, que també va fer la Laura, on penalitza massa el fregament de les cordes. Però a part d'això, l'he gaudit amb força.
Ara serà al company a qui li tocarà fer el flanqueig que ens porta fins als 3 darrers llargs. 

El 12è és curt i divertit. Això si, aquí dalt la verticalitat és constant i mirar avall és tenir una bona visió de l'embassament!
Potser dels tres el del mig és el que té els passos més complicats, però sempre seguint la tònica de la via. De tant en tant trobem algun clau que ens diu que no anem malament.
El darrer llarg ens deixa dalt de tot després d'un primer pas força cabró que costa d'encarar, un darrer tram vertical amb molt bona presa!!

Contents i feliços, ja només ens queda anar a buscar la llarga però agradable baixada pel camí de la ferrada!

6 comentaris:

Mingo ha dit...

Mirava les fotos i no me'n recordo gens, jo diria que encara tenia cabells al sostre. El que si recordo es que estava graduat mig grau menys i la part de dalt de la platinum molt guapa.
Joan esteu molt forts, vies tan llargues ara les veig molt lluny, be i les curtes també jajaja. Enhorabona una escalada de les que cal tenir al currículum

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan i companyia, com diu el Mingo, de les que s'ha de fer, jo encara la tinc pendent.

laura piferrer ha dit...

Ei..... que bé que la ressenya us fos útil, està feta amb molt de carinyo!!
Em va encantar la via, són d'aquelles que et fan respecte i en surts doblement satisfet.
Felicitats per la via mestre!

salut, tàpia i alegria

Gatsaule ha dit...

Mingo, això són èpoques, i d'aquí a 4 dies ja hi tornes amb força. Que tan aviat estem a dalt com estem a baix!! Recuperat ràpid, company!!

Una via molt bona, Jaume! Però el dia que hi vagis, si encintes tots els romanís que trobes, necessitaràs un parell de bivacs!! he, he, he,...

Un carinyo que es nota, Laura! Tot i que en una via tan llarga costa de veure-hi alguns detalls i que hi ha alguna graduació discutible, la ressenya em va agradar molt i ens va ser molt útil!! Per això espero que me la deixis reproduir tal qual... La via, una meravella, ho expresses tal i com és. Salut!

Petrus ha dit...

Felicitats per la via, Joan!

No n'he fet cap aquí, i darrerament vaig veient piades com aquesta que em fan venir ganes d'acostar-m'hi...

A seguir tibant-li!

Gatsaule ha dit...

És una paret molt interessant on hi ha una mica de tot, però el problema principal és trobar l'itinerari. Molt dolomítica!!