Pic Oriental de Fontnegra

Aquest diumenge, amb el Pep, vam agafar els esquís i el material d'escalada per intentar algun corredor interessant. L'objectiu: el pic Oriental de Fontnegra, amb alguna goulotte interessant.

Deixem el cotxe a l'antiga duana francesa i encarem la vall de Baladrar, una vall molt solitària excepte la primera part, on hi ha esquiadors que pugen al Padrons des d'aquí. La vall és molt llarga, però mica a mica el Fontnegra va treient el cap. 

El dia és collonut i la neu està prou dura, així que pugem molt optimistes!

Davant nostre, la paret nord es veu imponent, amb l'esperó on hi ha una bona via d'estiu, i el corredor ben encaixat que ratlla tota la paret fins el cim.

Però quan ens hi acostem, la neu canvia de cop i es transforma en una massa tova i incoherent, on costa obrir traça i, a més, damunt la roca és totalment pols i no serveix per a res més que per a fer nosa.

Ho provem però veiem que no hi ha res a fer, suposo que la zona és massa freda i la neu encara no ha transformat. La roca està imposible i el corredor també, així que canviem d'objectiu i ens desplacem al corredor de neu de més a l'oest.

Aquest és un corredor prou interessant, de neu fonda de dalt a baix i sense ni un alè de traça. No és el què esperàvem, però anem pujant, rellevant-nos sovint en l'obertura de la traça.

El dia es manté bonic, però a la carena el vent bufa amb força i ens tira la neu al damunt!

Al cim, no ens hi estem massa estona, el vent no para i fot un fred ben viu!

Així que tirem canal avall per recuperar els esquís.

I després el gaudi absolut. La baixada amb esquís és genial, el paisatge és ben bonic i la neu és perfecte. Així que arribem a l'aparcament amb el somriure dels grans dies, i amb la decepció totalment oblidada!