Via de nom desconegut a Abella de la Conca

Fa un parell de setmanes vam veure amb el Pep aquesta ressenya publicada al blog Sisbemessanapren, i ens va cridar l'atenció. I dimecres passat la vam anar a provar, en el què sembla que és la tercera ascensió de la via. Una via de la qual encara no n'he pogut conèixer cap detall ni dels seus aperturistes ni de com l'han batejat.

L'aproximació la vam trobar molt bé, gràcies sobretot a portar una foto de la primera tirada que té un sostre molt característic a l'esquerra. a partir d'aquí el recorregut se segueix molt bé. Com a curiositat cal dir que és la primera vegada que seguim una via gràcies a les fites, però amb tants trams de bosc són molt útils.

La roca sempre és molt bona, i hi ha unes bones plaques compactes, la llàstima que no siguin més continues. Hi ha una gran quantitat de feixes que les tallen, on s'ha de caminar.

Potser la part més interessant és la de dalt de tot, amb un vuitè llarg de prou continuïtat, i una part final ben interessant.

Però el que em va agradar menys no va ser la via, si no la ressenya que en dóna una idea enganyosa ja que en cap cas se supera el Vº, i el grau dominant és el IV i IV+ als trams difícils. Als trams fàcils, molts llargs de II o III en realitat són I o caminar.

Això si, l'entorn és magnífic i solitari, i l'equipament a base de parabolts i ponts de roca, més que suficient. Amb algunes bagues per arbres n'hi ha de sobra per completar l'equipament.

Al cim hi arribem després d'un darrer llarg de cresta, i allà mateix hi ha el rappel pel vessant nord que ens portarà al camí.

Un rappel espectacular d'uns 45 metres...

Al capdavall, seguim uns rastres i uns trams incòmodes de tartera fins que creuem un bon camí. allà deixem la ruta de la ressenya per pujar a l'esquerra a un collet i tornar còmodament al poble.