Ara feia molt temps que no escalava per Gorros, sobretot pel seu vessant oriental, però vam quedar amb el Moi que el portaria a fer una primera escalada a Montserrat i vaig pensar que seria una bona opció. Segurament el record de la meva primera escalada montserratina per la via Badalona hi devia influir.
Una via que no havia fet era la Màgic line, i la ressenya dels Escalatroncs em va animar a anar-hi. Bona roca, dificultat moderada i assegurances justes, un còctel atractiu.
La via comença al camí, al costat de la via del Carles, just on hi ha una petita bauma gens obligada, ja que es pot voltar fàcilment per l'esquerra.
Tota la via segueix la tònica de les vies del Gorro, només que en aquesta les assegurances no són molt abundant i moltes vegades costen de veure. Es tracta d'anar escalant recte amunt, i ja les vas trobant. A la ressenya esmentada hi ha tots els detalls dels llargs, que no he volgut repetir.
Al final la cosa va anar força bé, el Moi va pujar bé tot i algun lleu patiment en els passos més durs. Això si, el què va ser dur de veritat és anar a escalar amb el gendre..., sobretot perquè vol dir que m'estic fent gran de veritat!!
I finalment, la sorpresa de la baixada. Ja no hi ha les cadenes i cal fer un parell de rappels, aixó ja no em va agradar tant.
7 comentaris:
Una molt bona línia la Màgic! enhorabona Joan! ara què vols dir amb que el pas inicial és fàcil escaquejar-lo? suposo que el vas fer pel recte no? els espits ja comencen a estar una mica atrotinats...has fet la Free Light? te la recomano que després d'haver fet aquesta és similar amb una mica mes de grau i bones excursions com a tú t'agrada.
Bon any viejo...gendre?
Free light? Merci, ja la miraré.
Doncs si noi, ja ho veus, escalant amb el gendre... Viejo de debò! Però sempre és millor quedar per escalar que perquè faci "la petición de mano"!!
Ha de ser dur ser sogre, eh! :P
Veig que la Ventolín no et va acabar de motivar ;)
He, he, més que res perquè és el pas previ a ser avi!!
Si que hi vull anar, però és un pèl massa curta pel què volíem fer.
Vaja Gatsaule, un company de corda ben especial! Felicitats.
Ja ja ja Joan, aixi que escalant amb el sogre, però ara el sogre ets tu.
Si, ja ho veieu, a mesura que ens fem grans anem guanyant categories.... Ja m'ho havien explicat, però fins que no t'hi trobes...
Publica un comentari a l'entrada