Per celebrar Sant Joan, baixo fins a la Grave. Un poble inusualment tranquil, suposo que la combinació del mes de juny amb el fet que la carretera cap a Grenoble estigui tallada per obres hi té a veure. Agafo el primer telefèric del matí, i només pugem tres alpinistes....
Des de l'estació de Ruillans, el Rateau occidental el tinc just al damunt, Fa un dia collonut i la gelera es veu en molt bon estat, però no em refio de les esquerdes i segueixo a una cordada corsa pel què pugui ser.
De fet, el camí és ben còmode fins una rimaia que cal superar.
Després el terreny torna a ser fàcil, almenys fins als darrers metres. Vaig molt bé, així que avanço als corsos i segueixo al meu ritme.
Darrera va quedant el pic de la Grave (a sota) i, a l'esquerra treu el cap el vessant nord del massís de Soreiller.
Per arribar al cim, cal superar un tram complexe de roca i gel i un darrer esperó de IIIº. Aquí em trec els grampons i per una aresta amb molt bones preses, arribo al punt més alt.
El dia continua sent radiant, i al fons el Mont Blanc apareix ben nevadet!! Penso que és una llàstima no tenir un cap de corda amb qui arribar-me fins al Rateau est seguint la cresta, però no podem plorar les ocasions perdudes!!
Així que, després de fer un mos, retorno a la bretxa amb dos rappels de 15 m.
La baixada és delicada al principi, però cada vegada menys, i ben aviat torno a estar a la rimaia. I de retorn al telefèric!! Una ascensió curta però ben completa!
El camí no te pèrdua possible, però tot i això, trobareu el track al wikiloc.
2 comentaris:
Un cim ben maco i que et deixa satisfet, fa anys el vaig fer a l'estiu i la rimaïa era prou problemàtica, el mes difícil de tota l'ascensió. Quines vistes a la Meige!
Finalment n'he encertat un on ja hi has estat!! Realment és una muntanya molt interessant, i sembla que la travessa cap al cim veí també està molt bé, amb alguns llargs de IVº, i un retorn interessant pel corredor sud del coll... S'hi haurà de tornar!!
Publica un comentari a l'entrada