Tot i la caloreta, aquest dissabte vam pujar al pic de la Valleta amb el Pep a fer la despedida de la neu. Feia temps que tenia al cap aquest corredor i, tot i que deu haver-hi dies amb més gel, les oportunitats no es poden desaprofitar.
Curiosament, la tardor passada, també vaig venir al mateix pic a fer la despedida de l'estiu....
De bon matí, l'aproximació des del coll de Pimorent va ser molt còmode, poca neu a l'inici, i després ben dura.
De bon matí, l'aproximació des del coll de Pimorent va ser molt còmode, poca neu a l'inici, i després ben dura.
I a la canal, la sorpresa de no trobar cap traça. Això els bessons ho van notar....
Quan començar a inclinar-se de veritat, ens encordem.
Aquest corredor, a mesura que es guanya alçada, es va estrenyent i verticalitzant. Tot i el filet de gel del fons, anem trobant blocs empotrats i ressalts que obliguen a fer passos de mixte.
I com més amunt, menys gel.
Pensava trobar més equipament, però la veritat és que hi ha algun clau aïllat en algunes reunions, i un en el pas clau (a sota), on vaig pujar fent una mica de dry tooling i, al final, amb l'ajuda d'un estrep. La roca és molt llisa i amb els grampons no es poden fer gaires virgueries...
Sortint del pas, el gel pràcticament ha desaparegut i, tot i que d'entrada intentem continuar amb grampons, el darrer llarg el fem sense.
El problema d'anar sense grampons és que al fons del diedre hi continua havent gel, i a les parets una mica de verglaç. Però anant amb compte d'on posem els peus, aviat sortim a la cornisa cimera i a la calor de veritat!!
Una foto al cim, i cap avall. Ara la calor apreta i la neu està més que estovada....., la baixada comença sent una petita tortura, però més avall ja no ens enfonsem tant i, al final, el camí es fa còmode i amb un parell d'hores arribem al cotxe.
Un corredor molt interessant, però cal tenir en compte que l'equipament és gairebé inexistent i que hi ha molts trams de roca trencada o molt compacta, on poca cosa es pot posar.
5 comentaris:
Felicitats nois! Carai amb els veterans de Catalunya!
Això de veterans és molt relatiu!! Però encara en podem anar fent alguna de bona, ni que sigui de tant en tant!!
Enhorabona per l'escalada! es veu un corredor treballós i punyetero.
Joan, encara que tú et sentis jove, ves t'en fent el càrrec i sí, ets VETERÀ hahaha
Felicitats per la via, Joan! Quan la vaig fer jo hi havia un tou de neu sense transformar... Especialment al bloc empotrat el Jordi va haver d'excavar fort! Condicions diferents, però mai bones... i és que el nostre no és país de gel :)
Ei, Jaume, la veritat és que sempre intento anar amb escaladors més grans per no semblar-ho, de veterà, però els anys no passen en va!!
Petrus, és un corredor molt xulo, encara que les condicions siguin precàries val molt la pena. Llàstima no haver-hi anat abans, que devia estar de conya!
Publica un comentari a l'entrada