The wall, a l'Elefant, i Cerdà-Pokorski a la Prenyada

Aquest diumenge, amb el José Manuel, hem tornat a buscar l'ombra a Sant Benet. Teníem un parell de vies fàcil d'encadenar, i comencem per una clàssica de la cara nord de l'Elefant: The wall. Mirant la bona ressenya dels Escalatroncs (a sobre) es veu prou assequible.

Arribem a peu de via, i costa d'endevinar per on puja perquè no es veu cap expansió... Finalment i amb una mica de paciència endevinem on és la primera, i no en veiem cap més. Son inoxidables i es confonen totalment amb aquest rocam de color gris. I tampoc estan gaire a prop.

Quan el company arriba a la reunió i em toca pujar, la sensació que tinc escalant aquí és molt bona. Una placa inmensa on, anant de segon i sense estar pendent de les xapes, només cal gaudir de l'escalada i de la roca compacta i plena de preses. 

El segon llarg ja és una altra cosa, i la poca visibilitat de les assegurances em penalitza una mica, però un cop t'hi acostumes una mica, amb aquestes preses tan generoses, torno a xalar escalant com un ximple!! Únicament em paro una estona al primer desplom, que no he trobat que fos Vº precisament!

El darrer llarg és diferent, però també sorprèn anant cap a l'esquerra per com és bo. Un llarg molt llarg que ens deixa dalt de l'Elefant, el cim més alt de Sant Benet.

De l'Elefant, desgrimpem com podem la canal estreta que porta al camí, i saltem a la cara nord de la Prenyada. Aquí vam ser-hi fa poc fent l'Esperó màgic, i avui tocarà la del costat, la Cerdà-Pokorski. Ens hi acostem també amb la ressenya dels Escalatroncs als dits.

Ara em toca començar a mi, per un llarg força vegetal, però amb millor roca del què sembla al començament. És un llarg net, però els arbres i la fissura permeten assegurar-se molt bé. En canvi la reunió, sorprèn de com és de cutre..., esperem no haver-la de forçar massa!

El segon llarg apreta de valent, però la fissura permet de protegir-lo bé. Al capdamunt, després de l'espit cal sortir a la placa, però fins i tot allà el Manyo troba un bon forat per un alien.

El tercer està més equipat, però amb unes flors de pitons que fa temps que estan demanant la jubilació... Costen de xapar i intento no sol·licitar-los massa... Al final, per arribar a la reunió també cal travessar una placa compacta on no s'hi pot posar gran cosa. Almenys la roca és boníssima!!

El quart llarg té dues parts, una primera en A0 sobre claus molt tronats i algun espit rovellat, i després una sortida fàcil després d'un petit desplom, que no és V+ ni de conya!!

De fet, trobo que el desplom d'inici del darrer llarg, que es fa completament desprotegit, és força més difícil!! 

Però després tomba i a les 2 ja som dalt de la Prenyada. Ara ja només ens falta el rappel i la distreta baixada entre Aritjols fins al camí del pla dels Ocells. Ha estat un molt bon dia d'escalada, on encara teníem dubtes de si fer-ne o no alguna altra per aprofitar-lo!!