Fa poc, el Xavi em va passar aquesta ressenya nova de la solana de Queralt, i divendres passat, amb el Toni, vam pujar-hi tot i el temps rúfol. Sembla que el nom va pel segon component de la cordada aperturista...
És una via còmode si s'hi accedeix des de l'aparcament de Queralt, nosaltres vam preferir pujar-hi des de Berga, per escalfar una mica, que divendres feia una tarda grisa i ventada.
La via comença poc abans de la segona capella del camí de la solana de Queralt (o poc després baixant de l'aparcament), amb un tram de grimpada que nosaltres vam fer a pèl sense problema.
El primer llarg és el més difícil i interessant, amb diferència. Menys equipat del què imaginàvem (els friends de totes les mides ens van ser molt útils), puja per una bona placa de gres, on cal anar amb compte perquè l'adherència no és tan bona com voldríem.
Abans de la reunió, una bona bavaresa desequipada ajuda a acabar d'arribar.
Després, el Toni va enllaçar els llargs 2 i 3. Un tram de bosc amb alguna petita grimpada et fa arribar a una bona placa. Aquí la roca ja és conglomerat calcari i, per tant, molt més sòlida.
Per acabar, jo també enllaço el 4rt i el 5è, que van per una sèrie de plaques connectades per trams de bosc. La darrera, amb una bonica bavaresa, et fa arribar a la carena amb molt bones sensacions.
Han sortit 3 llargs de gairebé 60 metres cadascun, i hem utilitzat friends mitjans fins al 2.
Després només cal seguir la carena/cresta fins a l'aparcament. Nosaltres, com que feia molt vent i teníem el cotxe a baix, vam preferir agafar una drecera per baixar abans.
Una via/excursió prou interessant que, combinada amb la Mossen Tronxo, permet una llarga escalada a la solana de Queralt.
4 comentaris:
Mica en mica un bon seguit de vies! a veure si pujo a conèixer la zona.
M'agrada aquest concepte de "via/excursió"!
Jaume, són d'un interés molt local, però si alguna tarda t'animes, t'acompanyo a fer les dues, ara tenim temps de sobres!
Xiruquero, aquestes vies on s'escala i es camina a estones, són una mica això, i també tenen el seu interès.
Hola Joan!
Avui l'he feta amb la Isa ( a Igualada es festa i la Isa se l'agafada...). El L1 m'ha costat un vol sense conseqüencies al trencar-se el cantell ja passat el darrer pitó. Per ser 5+ m'ha semblat durillo, i la bavaresa abans la R m'ha fet cosa posar-hi res: sembla que en cas de fer "treballar" el friend, t'hagis de fotre un troç de roca per barret. De la resta, transició i gaudir.
A veure quan coincidim!
krls
Publica un comentari a l'entrada