Ara fa 10 dies, amb el Toni vam anar a provar la nord del Cambre d'Ase, un dels llocs on la neu ha estat millor aquestes festes, per intentar la vi Mèu. acabada d'obrir. Es tracta d'una línia molt interessant que surt del Vermicelle cap a l'esquerra.
L'aproximació no és massa incòmode, amb la gentada que hi havia a la zona, la traça estava ben marcada i aviat vam arribar a l'esplanada de sota la paret.
L'ambient no era el que esperàvem, una gentada ho omplia tot, gent amb piolets i gent amb esquís. I cua a la majoria de línies, tot plegat una mica sorprenent. Fins i tot dues cordades berguedanes!
Vam tirar cap al Vermicelle, darrera la gentada que hi pujava i, arribats al peu del corredor, la putada fou trobar-nos una cordada de francesos encallats al primer llarg. Després de comprovar que allà ens congelaríem abans de veure com superaven el llarg, vam optar per entrar al corredor fent un flanqueig, de manera que ens vam trobar damunt dels gavatxos.
Vam tirar cap al Vermicelle, darrera la gentada que hi pujava i, arribats al peu del corredor, la putada fou trobar-nos una cordada de francesos encallats al primer llarg. Després de comprovar que allà ens congelaríem abans de veure com superaven el llarg, vam optar per entrar al corredor fent un flanqueig, de manera que ens vam trobar damunt dels gavatxos.
El flanqueig no era senzill, sobretot per tractar-se de neu posada damunt de plaques de roca on no et podies assegurar massa. Però la reunió, situada sota el pas de M4, era segura.
Després ja nomes va caldre continuar cap amunt intentant no apedregar massa als de sota, que seguien encallats al tram inicial. La neu a estones estava bé i a estones no tant, la temperatura no era gaire freda i es notava.
Després ja nomes va caldre continuar cap amunt intentant no apedregar massa als de sota, que seguien encallats al tram inicial. La neu a estones estava bé i a estones no tant, la temperatura no era gaire freda i es notava.
Una altra bona reunió, i ja només quedava la goulotte final, amb poca neu però fàcil i tumbada per sortir a l'aresta superior.
Una aresta senzilla però espectacular i molt bonica, que ens va deixar al capdamunt de la canal Vermicelle.
Després ja només va caldre seguir l'aresta en direcció nord, per baixar per la carena fins al cotxe. Una bona via, concentrada en tres llargs, que caldrà repetir per poder provar l'entrada original.
Per cert, quan estàvem a dalt de tot encara se sentien els francesos encallats al primer llarg...., tot i que després hem vist que també van sortir per dalt.
2 comentaris:
Com t'agrada el fred Joan! es veu impresionant el Cambredaze i els seus corredors, uns Alps en petiti a tocar de casa.
Si, molt en petit, perquè el desnivell és irrisori, però és un dels llocs que sol estar en millors condicions quan hi ha poca neu!
Publica un comentari a l'entrada