Pawnee fiction, a la serra de les Canals

En aquesta època no et pots acabar mai de refiar del temps, tan aviat fa més calor del compte, com et fots de fred, la boira t'envolta o trobes la paret regalimant aigua...

Dos dissabtes seguits he acabat escalant a la serra de les Canals quan inicialment teníem altres plans. El primer, amb la Lu, vam sortir de la boira del baix Segre per buscar-hi el sol. Mig el vam trobar, i l'escalada va ser prou agradable.

La via triada, la Pawnee fiction, que cap dels dos coneixia. A sota deixo la ressenya del Luichy.

Com la major part de vies de la serra, aquesta via consta de dues parts molt diferents. Una primera, amb 4 llargs, tumbada i senzilla, i una segona molt més vertical.

Així que aquest primer tram pugem força de pressa. Equipat amb parabolts, només cal anar pujant i xapant, sempre anant en compte amb la roca, un conglomerat sorrenc força trencadís.

La segona part té un aspecte completament diferent. Començo en A0,i vaig pujant combinant-hi passos en lliure força obligats, que amb la qualitat de la roca fan bastant respecte. 

Però l'ambient és bo i la temperatura agradable, així que després d'una sortida delicada arribo aviat a la reunió.

El llarg següent és del mateix estil, combinant artificial i lliure, però potser aquests darrers són més llargs i difícils. Amb una bona dosi de suor, la Lu treu molt bé la tirada!

Finalment, un llarg més aviat curt però contundent, ens deixa a la carena traspassant un curiós forat que hi ha creat l'erosió.

A la carena, la vista s'obre cap al nord. Avui les sensacions són bones, així que no tenim gaire pressa per marxar. Dubtem sobre si seguir la carena o rapelar, i finalment ens decidim per baixar per la mateixa via en 5 rapels.