La setmana passada vaig fer una escapada solitària a l'Oisans, la comarca alpina situada al nord-est de Grenoble, entre els massissos de Belledone, Grandes Rousses i els Ecrins, la capital de la qual és Bourg d'Oisans. Busco un lloc més o menys cèntric i còmode, i al final acabo en un apartament molt barat i agradable a Vaujany, a 10 minuts de Bourg.
Amb la intenció de fer escapades alpines d'interès, però de risc limitat, començo pel Grand pic. Belledone és aquest massís que sempre ens mirem pujant de Grenoble cap a Chambery, a la dreta, molt proper a Grenoble i molt poc conegut a casa nostra.
Pel vessant occidental el desnivell és menor, però jo estic a l'oriental, i em toca sortir de le Molard, un grup de cases situat a una alçada de només 1.100 m. Em mentalitzo i, encara de fosc, començo a pujar pel magnífic camí que guanya alçada a través del bosc. El cim està a 2.977 m!
Quan s'acaba el bosc, cal seguir el GR fins a les cabanes de Pra Premier, situades en un lloc idíl·lic i amb possibilitat de passar-hi la nit. També hi trobem la única font de tot el recorregut.
Unes fites assenyalen el millor camí per acostar-s'hi fins a la vertical, llavors cal enfilar les tarteres incòmodes fins arribar al què queda de la gelera de la Balmette.
La neu està dura i calço els grampons. Quina comoditat pujar per la neu després de les tarteres!! Així que ben aviat arribo al coll.
Allà coincideixo amb una cordada de Grenoble que van a fer l'integral de l'aresta. Em sorprèn veure'ls tan equipats, i ells se sorprenen de mi del contrari.... El començament de l'aresta és comú als dos itineraris, i un petit mur amb un pas de IV ens barra el pas. Sent el primer pas de l'aresta, es fa molt bé sense assegurança, encara que no ho sembli.
Després l'aresta és anar buscant el recorregut més senzill, sempre per una roca que no és massa compacta (amfibolites), amb trams de grimpada i trams de tartera. Vaig seguint el què em sembla el millor itinerari i, de tant en tant, alguna fita em diu que no vaig malament del tot.
Poc abans d'arribar al cim, una xemeneia més difícil està assegurada amb un cable.
Dalt, aprofito que fa un bon dia per menjar una mica i entendre els cims i les serralades que m'envolten. Costa identificar gaires muntanyes....
A l'altre costat, el llac Blanc, amb aquest color opac que tenen la majoria de llacs glaciars degut a la presència a l'aigua de materials molt fins procedents de l'erosió de les geleres i, al fons, la plana de Grenoble i el massís de la Chartreuse.
La baixada encara és més complexe que la pujada, cal intentar recordar bé el camí per no despistar-se, i no respiro tranquil fins arribar al coll, després de baixar el mur de IVº amb un salt.
La resta de la baixada ja és només anar fent, posar-se els pantalons curts i gaudir de la muntanya i d'un camí molt agradable que em porta cap avall sense gaire patiment.
En total, vaig trigar 9 hores de cotxe a cotxe. Vaig utilitzar la descripció de la pujada de la gran web Camptocamp, i amb la descripció i el mapa en vaig tenir ben bé prou. Però si a algú li interessa el track del recorregut, el trobarà al mapa de sota i al Wikiloc.
3 comentaris:
No m'estranya que no hi hagi cap comentari.
Als altres lectors els hi deu passar com a mí, que he quedat bocabadat, tot i no ser gens amant d'empènyer tant els límits.
Enhorabona i que la sensació de felicitat immensa que vas tenir en tornar al cotxe et perduri molts anys.
He, he, aquesta si que és bona!! Més aviat diria que és perquè ningú coneix massa aquestes muntanyes solitàries i esquerpes!! Però gràcies pel comentari!! No és precisament aquí al costat, però són raconades molt recomanables!
Hola! Hay una senda que conecte la Croix de Belledonne con el Gran Pic de Belledonne? es facil?
Gracias
Publica un comentari a l'entrada