14 d’ag. 2013

Pedraforca, via Super-Gratton al Gat

Aquest diumenge vam tornar al Pedraforca amb el Joan, amb l'objectiu de veure què tal era una via de l'Armand Ballart de l'estiu passat, que ve a ser una mena de drecera de la clàssica Homedes al Gat. 6 llargs que pugen per l'esperó assolellat de la foto de sota.

Tot pujant anem veient que el dia serà bo, que no haurem de córrer sota dels llamps. Al final, va fer una temperatura òptima per escalar. Almenys a l'ombra!
La via comença just a la dreta de l'Homedes, recte amunt de la placa d'alumini que ningú recorda que hi deia, esborrada com està des de fa tants anys. Avui comença el Joan i li toca un primer llarg completament desequipat i amb la roca força acceptable.

Una mica la tònica de la via serà sempre el poc o nul equipament, però pel que fa a la roca, diguem que li cal una bona escombrada, a la paret! I també cal anar-hi amb la intuïció esmolada per deduir per on va la via. Aquí el Joan l'encerta i arriba als dos espits de la reunió, tot i que el llarg fa 50 metres ben bons, i no els 40 que marca la ressenya.

L'altre punt és que molts d'aquests tercers i quarts de la ressenya ens semblen una mica generosos, i en aquest primer llarg ja ens ho trobem, que de pujar corrent, res de res! 

A l'inici del segon llarg, cal flanquejar cap a l'esquerra fins girar un esperó, on veig el primer espit. Després un clau assegura el pas de 6a (a mi em va sembla més fàcil), que porta a un terreny senzill i trencat. Cal anar pujant fins un punt on la intuïció em diu que potser cap a la dreta...., i llavors veig el clau que assegura el flanqueig final cap a la segona reunió (a sota).
El tercer llarg se'n va més la dreta, al fil de l'esperó, a buscar un diedre amagat, per mi el tram més difícil de la via. Però el Joan està inspirat i el treu perfectament.

Aquí, a part dels claus, es pot protegir força bé, cosa que no passa al quart llarg, del qual només explicaré una cosa: està desequipat tret d'un pont de roca, i comença amb un mur vertical de 8-10 m de Vº sense protecció ni cap possibilitat de posar-hi res! I amb una roca horrible!

D'aquest llarg no tenim cap foto, perquè la màquina que portava el Joan es va suïcidar a la cinquena reunió. Si algú troba les restes per la base del Gat o de la Pany d'una Nikon coolpix petita, que em faci arribar la tarja o les fotos!!
El cinquè llarg comença dur (a sobre), amb un diedre que t'escup enfora i amb una roca que el mateix Armand considera delicada.

I del començament del darrer poca cosa a dir. Un desplom amb un únic clau, sense poder protegir més, i on vaig una bona neteja a base d'anar trencant preses....., sort que després ve una placa més bona i la roca es torna sòlida!

Llavors sortim a l'Homedes, on trobem que una roca molt més sòlida de la que recordàvem! Potser és pel contrast....
Homedes amunt, gaudim de l'escalada ràpida i sense problemes fins el cim del Gat. Fins i tot el darrer llarg abans del cim, que altres vegades m'havia semblat descompost, avui ens sembla una meravella!!
Dalt de les orelles del Gat ens rep el sol i el vent, que ens embolica les cordes del rappel i ens provoca algun petit problema, però ben aviat estem gaudint de la tartera del Gat, encara en prou bones condicions!

En resum, puc dir que és una via prou interessant i amb un recorregut prou ben trobat, però a la que li cal una bona neteja. Això si, tot i la ressenya, hem de tenir clar que no es tracta d'una via senzilla.

10 comentaris:

Xavi ha dit...

Vas fort Joan, decotant 6a's de l'Armand!!! jeje... Bona via, pel que sembla.

Gatsaule ha dit...

Xavi, es que només és un pas molt curt i ben protegit per un clau.... a veure si hi vas aviat, que ens cal una segona opinió per poder treure'n l'entrellat!!

Refugi Estasen ha dit...

Esteu massa ben acostumats, amb la roca i amb l'equipament. Com dèia un mestre famós: no hi ha roca dolenta, sino escaladors inexperts.

Refugi Estasen ha dit...

Esteu massa ben acostumants, amb la roca i amb l'equipament. Com dèia un escalador famós: no hi ha roca descomposta sino escaladors inexperts (i no va per vosaltres).

Refugi Estasen ha dit...

Esteu massa ben acostumats, amb la roca i amb l'equipament. Com dèia un mestre famós: no hi ha roca dolenta, sino escaladors inexperts.

Gatsaule ha dit...

Doncs t'equivoques de ple, no és gens el cas. Si no, ves un dia al cingle de la To i ja m'ho explicaràs!!

Però estic d'acord amb la cita, tot i que parlava d'escaladors dolents...

Jofre U ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jofre U ha dit...

Jo vaig acompanyar a l'Armand durant la obertura i recordo mes dur el pas de la 3º tirada que no pas el de la 2º, soc concient de que encara s'hauria de netejar bastant(qüestó de repeticions) com tantes altres del pedraforca nord (welcome to north face).

En quant a la cinglera de la To, genial, felicitats per la feina i per la filosofia d'obertura i equipament. Aquest dijous vem fer la via del Llop Solitari i em va encantar.

Gatsaule ha dit...

Jofre, veig que estem d'acord en el pas del segon llarg, però a mi el que em va sorprendre va ser el primer tram del quart, no tant per la dificultat com pel compromís que demana! A part de que la relació dificultat/qualitat de la roca, de moment no és gaire bona. si es neteja, haurem de tornar-hi.

Si has estat al cingle, ja has vist que escalar en roca dubtosa ja ho he fet algun cop. Celebro que t'agradés la Llop solitari, és una bona via, sobretot a dalt.

Jofre U ha dit...

Totalment dacord, de fet parlavem de la tirada com el diedre tenebros, es pot posar un friend gran de efecte psicologic al inici del diedre, pero la placa de inici del llarg es a pel i fins ben entrat al diedre seguretat la minima.