Amb el Toni, a la Dent d'Orlú només hi havíem vingut a l'hivern, a pujar per la canal nord-est, i aquest dijous, semblava que encara estigués en condicions tot i el calendari!
Mentre pujàvem anàvem veient les congestes de neu que encara hi ha per tot arreu, però no comptàvem que ens portessin problemes, I al final la neu ha esta un bon maldecap per arribar a la roca. D'entrada, la neu estava força dura, almenys per les nostres bambes...., i tapava bona part del camí.
Després la mateixa neu ens ha impedit de començar la via des de sota, com toca. Hem hagut d'entrar per la feixa, trobar la segona reunió de la via, i des d'allà, fer un rappel fins on ha donat la corda per poder escalar estalviant-nos el mínim possible de via.
També ha anat bé per escalfar, que el tercer llarg tampoc el regalen! I ja sabem com és l'adherència de la Dent, que al principi, costa1
La veritat és que la via està molt bé, còmode i equipada, però on cal donar la talla en alguns trams que no permeten gaires alegries. Així, els sostres del quart llarg o l'esperonet del setè (a sota), cal agafar-los amb calma i tranquil·litat!
Entremig, abans i després, algunes plaques llarguíssimes i molt divertides, i alguns passos més espectaculars que picants.
La via està equipada però no està cosida. Nosaltres no hem hagut d'afegir cap assegurança, però bàsicament és perquè som molt valents!! ;) I les fissures tampoc són tan abundants....
Després de gaudir de valent la via, el dia fresc i assolellat, i la solitud més absoluta a la paret (ni tan sols hi havia escaladors a la Tapas sans dalle!!), anem recuperant les bones sensacions a la paret i a la muntanya, que és del què es tracta!
Si voleu una bona ressenya, la trobareu aquí.
Si voleu una bona ressenya, la trobareu aquí.
5 comentaris:
Renoi quanta neu encara! Aquesta em falta i fa temps que la tinc a la llista. Enhorabona per la via i l' aproximació. Records al Toni.
Bona via! caram, si que queda neu a peu de via. Millor esperar-se uns dies per anar-hi.
Jaume, la via ens va agradar molt, amb alguns passos picants, però en general de força bon fer!
Xavi, era ben curiós el contrast entre la neu a peu de via i a l'aproximació, i el sol que ja picava de valent! Aviat només s'hi podrà anar a la tarda....
Bon dia,
al blog de l'escalatroncs vas deixar un comentari sobre la dent d'Orlú dient "m’agradaria que tinguèssiu clar que la roca de la Dent d’Orlú no és granit, sino gneiss, que no te massa a veure encara que a primera vista ho pugui semblar".
En primer lloc dir-te que granit i gneiss sí que tenen massa a veure (de fet, molt a veure!), tant que a vegades costa diferenciar-les, i el límit entre les dues no està establert per criteris objectius, sinó per convenció.
En segon lloc ens agradaria saber en què et bases per fer aquesta afirmació, ja que jo a la dent d'Orlú no li veig el gneiss, ja que és granit. Si tens alguna informació científica que justifiqui la teva afirmació, doncs m'agradaria saber-la per entendre el teu punt de vista.
No et tallis en les explicacions perquè sóc geòleg.
Gràcies.
Carai, Xavi! Em trenco les banyes perquè tothom entengui la diferència entre un gneis i un granit, dues roques que no tenen res a veure som hauries de saber si ets geòleg, i ara surts tu amb que són el mateix!!
Una és una roca ígnea i l'altra és metamòrfica, i la Dent és gneis, només cal fixar-se en que els cristalls estan orientats o molt orientats. Si és d'un granit o d'un gres metamorfitzat, això si que noi ho sé, però que és gneis és evident, m'hi he fet un tip d'anar-hi!!
En aquest mapa simplificat ho pots veure:
http://vira.1.free.fr/geologie.pdf
Publica un comentari a l'entrada