El vessant oriental del Comabona és aquell que veiem sempre quan pugem cap al túnel del Cadí i que ens dóna pistes a l'hivern de com estarà la neu a l'altra banda. Però és un vessant feréstec i amb un fort desnivell, així que hi tenim la soledat garantida!
Fa anys ja vaig anar-hi pujant pels Empedrats i baixant pel dret, però aquest dissabte hi vaig voler tornar fent una ruta diferent. El cotxe el vaig deixar al pont de Monnell i vaig pujar directament cap el cap de la Boixassa (a sota), seguint el còmode camí que hi porta.
La pujada és força agradable, primer per una pista ampla i que puja lentament i, després, per un corriol més emprenyat. Al fons, darrera la serra de Gisclareny, van apareixent tot de muntanyes berguedanes a mesura que pujo, encara que em costa apartar la vista de la paret nord del Pedraforca!
El camí és realment bonic, amb trams magnífics, sobretot als prats de dalt de tot, quan voltem el cap de la Boixassa pel vessant est.
Ben aviat arribem a la carena principal i enllacem amb el camí principal. Resseguim la serra de la Moixa, ara pujant, ara planejant, i ben aviat ens trobem a la vista del Tancalaporta i el Comabona al fons.
La senyalització del camí no ens permet perdre'ns, tot i les boires que dissabte s'hi arrossegaven, i puc arribar fàcilment al cim.
Allà m'hi trobo al Jordi, un terrassenc que està fent una volta a peu per Catalunya, i que ja porta un mes llarg caminant des de que va sortir de Terrassa. Després de fer-la petar una bona estona i comentar-li l'enveja que em fa per poder-ho fer, agafo el camí que baixa cap el coll de Bauma mentre ell segueix cap a l'est.
El camí baixa fort i ben aviat arribo al coll de Bauma, on agafo el GR cap el coll de la Bena, i la pista que em porta a Murcurols.
A Murcurols hauria d'haver agafat un senderó que m'hauria anat millor per retornar al cotxe, però no el vaig veure i al final vaig haver d'arribar-hi seguint un tram força brut pel mig del bosc, que em va deixar a les adous del Bastareny, al costat mateix del punt de sortida.
Al mapa de sota i al wikiloc, hi trobareu la volta, força llarga però molt intensa!
6 comentaris:
que bó! has conegut al Jordi! molt bon xaval! espero que el guiessis bé! si no ens les veurem!
quina durada li poses a aquesta caminada a un ritme raonable?
M'has fet recordar que al cap de poc d'inaugurar el túnel hi vam passar amb la caravana enganxada a l'R12, que només podia pujar en segona perquè amb tercera se m'aculava. No saps com vaig gaudir de la lentitud d'aquell "inconvenient", veient tot aquell paisatge.
Suposo que volies anar a dinar a casa, perquè aquest ritme...
(Ah i perdó per "la batalleta")
Llorenç, si que m'ho va semblar! Vam fer petar una bona xerrada i després cadascú va marxar en direccions diferents! Suposo que va arribar bé al refugi de la Font del Faig....
Enric, jo vaig trigar unes 6 hores, així que penso que amb 8 es pot fer molt bé. Però si ho hagués de tornar a fer, sortiria de més avall i agafaria el camí que puja directe al cap de la Boixassa, sense les ziga zagues de la pista, i a la baixada, no em saltaria el caminet de Murcurols!
Xiruquero, saps que jo també n'havia tingut un de R12? De segona, evidentment, però va ser el meu primer cotxe...
Veig que et vas "esbravant" de tan en tan, quina pencada Alpinista! per aquests vessants del Comabona no m'hi he acostat mai encara. Quan el nano i la mare et deixin haurem de fer alguna grimpadeta no?
A veure si és veritat que alguna estona en podem fer alguna, que ja tocaria!!
Publica un comentari a l'entrada