13 de des. 2012

Tancament pista Collbató-Vinya Nova

Actualment, quan anem des de Collbató en direcció a la Vinya Nova, trobem el senyal de sota, on es prohibeix el pas sot amenaça de sanció.

He estat buscant informació, i es tracta de la voluntat de l'ajuntament de Collbató, amb la col·laboració del Parc Natural, de tancar el trànsit de vehicles en tot el tram que va des del senyal fins a la Vinya Nova.

El motiu és la gran afluència de vehicles i la protecció dels conreus de les finques adjacents a la pista per tot de problemes que, pel que sembla, s'han anat trobant. També per l'interès en que els passejants i beteteros puguin anar més tranquils.

Aquesta manera de fer tan típica del nostre país, fa que el trànsit encara no estigui tancat per anar en sentit contrari, des de la Vinya Nova cap a Collbató, però sembla que a partir de l'u de gener aquesta contradicció ja estarà resolta.

Ara tocarà caminar una mica més per gaudir d'aquest vessant sud de la muntanya, la qual cosa no és necessàriament dolenta....

7 de des. 2012

Navegant pels mars del sud, al Pollegó de la Vinya Nova

El diumenge electoral hi va haver una trobada d'escaladors a Montserrat, amb la consigna de trobar-nos per celebrar escalant que seria la darrera jornada d'eleccions autonòmiques a Catalunya. Aquell dia estàvem força convençuts de que les properes ja serien les constituents...., tot i que ara alguns pensen que hauran estat les darreres perquè ens les suspendran!!

En tot cas vam ser força colla la que vam estar esmorzant plegats. Després va arribar la inevitable diàspora cap als sectors preferits de cadascú. Els de la Vinya Nova ens vam dividir entre els esportius i els que preferíem via llarga, i al final, vam fer dues cordades cap a la Mares del sur. Ens ajudarà la bona ressenya, com sempre, dels Escalatroncs (a sobre).

Comencen l'Ester i el Xavi, i la Lu i jo els seguim. Com que som homes ben educats, encara que a vegades no ho sembli, deixem les tirades imparells, que són les bones, per les respectives companyes de cordada!

La via comença amb una bona placa, que es va deixant fer fins que arriba un petit bombo de 6a, que la Lu passa en lliure sense pensar-s'ho gaire.
Del segon llarg no cal parlar-ne, curt, fàcil i trencat. El tercer torna a ser una bona placa. Comença per la fissura de roca dubtosa, però on podem posar un bon alien, i llavors cal marxar clarament a la dreta, on la roca millora molt i ja hi trobem alguna xapa.

El quart és estrany, però té trams molt bons, llàstima que la roca no sempre acompanyi. Un darrer flanqueig a l'esquerra et deixa a la reunió al peu del darrer esperó.
Aquest esperó darrer és genial. Roca de somni, aeri, assegurances allunyades,..... Sembla que s'hi pot afegir alguna cosa, perquè de forats n'hi ha, però nosaltres no els vam utilitzar. Va ser tot un gaudi de navegació pel mar de còdols d'aquesta bona roca encarada al sud.

De fet, tret d'algun alien al tercer llarg i alguna baga savinera, amb el material posat en vam tenir prou.

I després, l'agonia de la baixada amb ràpels amb la corda que s'anava enganxant als arbres, però que no va aconseguir espatllar-nos el dia il·lusionador!!

3 de des. 2012

El Vol de l'home ocell, a les Agudes

Aquests darrers mesos no n'he fet gaires de sortides que mereixessin ser ressenyades. Entre el mal temps dels caps de setmana i la recuperació de la castanya al Pedraforca, les setmanes anaven passant i costava de posar-se a to.

Però per Tots Sants, amb el Jose Manuel, vam anar fins al Montseny, on encara no hi havia escalat mai.

Després de deixar el cotxe al PK 23,8 de la carretera de Santa Fe, agafem el camí que puja fort recte al nas, i que està més o menys senyalitzat amb fites, tot i que el recorregut és força evident. Acabem anant a la dreta per una tartera fins trobar la placa metàl·lica del peu de via.

Ben a prop d'aquesta via, comença l'Airun i el mar d'estels, o millor dit, començava. Perquè ha estat desequipada altre cop (per tercera vegada?), i sembla que amb força mala llet. Long lifes, passamà, instal·lacions de rappel.....
Començo el primer llarg, curt i senzill però estrany. I és que, contràriament al que descriu tothom, la roca no és gneiss, si no esquist, excepte precisament aquest primier llarg. Una roca particularment patinosa i poc sòlida, excepte quan és molt massiva.

El segon ja és més divertit, amb un bon sostret per començar, i després una placa fissurada molt franca i aèria.

El dia és força fred, però el tram de I i IIº que separa el tram inferior del superior, ens ajuda a escalfar-nos.

L'aspecte de la continuació no és molt agradable, fa fred i regalima aigua, amb el que la roca patina encara més del compte. Però amb paciència, aconsegueixo d'arribar a la reunió després d'un parell de passos una mica aleatoris en aquestes condicions.
Al cinquè llarg cal pujar directe cap a un sostre ben marcat, i flanquejar a la dreta amb un pas que també ho és força, d'aleatori, però després la dificultat baixa notablement.

Amb un darrer llarg que et deixa a la carena, acabem la via enmig d'un vent insistent que fa que ens posem a sobre tot el que portem. Tot i el fred, gaudim de l'espectacle de la tardor al Montseny.

Ben aviat arribem al cim de les Agudes,  ja només ens queda d'anar baixant pel mig de la fageda fins retornar a la carretera. Això si, a un quilòmetre del cotxe....