Prop de Guillestre hi ha la vall d'Escreins, una bonica reserva natural on només s'hi pot arribar en cotxe de manera lateral, a partir de la carretera del coll de Vars. A part d'un itinerari de natura, molt ben senyalitzat, i d'algunes barbacoes, la vall té una capçalera amb uns quants pics que superen els tres mil metres.
La meva intenció inicial era el pic de Font Sainte (a sobre), però veient les condicions de neu de la canal d'accés, i comparant-les amb les meves, vaig preferir anar a un cim més modest, la punta d'Escreins, de 3.038 m.
De l'aparcament surt un camí ben còmode que va seguint el torrent pel dins del bosc, fins una bifurcació on cal anar a la dreta. Llavors ens enfilem fins al límit superior del bosc, aquí format només per làrix.
Llavors el camí ja enfila en direcció a la punta, passant abans pel coll d'Houerts.
Aquí la capçalera de la vall és cada cop més pedregosa, però abans de fer la darrera pujada al coll encara hi trobo un ramat de cavalls pasturant. Diuen que els ramaders de la zona es fixen molt enn el comportament de les marmotes, quan elles es tanquen als caus a passar l'hivern, és el moment de baixar el bestiar perquè s'acosta l'hivern de veritat.
Quan arribo al coll, em crida l'atenció el vessant sud-oest del pic de Font Sainte, amb els estrats calcaris inclinats com a Sarradets. Després veuré que està ple de vies d'escalada...
I del coll, pujar al cim és un moment. Un cim modest, amb una gran vista de la zona, on m'he estalviat de complicar-me la vida trepitjant neu.
Des del punt més alt, es veu la vall amb tota la seva llargada i amb la ciutat de Guillestre al fons. Més amunt, i més lluny, destaca el massís dels Ecrins.
Retorno cap avall, sempre seguint el curs del riu. Però ara no em quedaré a l'aparcament d'Escreins, si no que continuaré caminant pel fons de la vall fins a la casa on ens vam estar aquells dies.
Un recorregut interessant i llarg, on anava trobant mostres de l'arribada de la tardor, i que podeu imaginar en el mapa de sota o en el track del recorregut.
4 comentaris:
Què no et venia de gust trepitjar neu Joan? que rar, estat lesionat?
El pany de paret que anomenes es veu molt interessant per l'escalada.
Marmotes i cavalls. Vet-ho aquí, hi ha millor aprenentatge que l'observació de la natura?.
eixos cavalls me recorden més a les planures sioux perseguits per l'inefable John Wayne que a una vall del Dauphiné...;) Bona caminada!!!!
Jaume, no siguis dolent, que amb bambes no vé mai gaire de gust de posar-se a un corredor/tartera amb neu acabada de caure....
Xiruquero, a mi també em va agradar molt la observació, i la trobo molt lògica, ja que les marmotes tenen un instint per detectar els canvis que els nostres animals domèstics ja han perdut.
Jerkout, tens raó que no semblen els típics cavalls de muntanya que veiem pel Pirineu....
Publica un comentari a l'entrada