Entre vacances als Alps i vacances als Alps, vaig poder fer un parell d'escapades a Montserrat. La primera va ser aquesta poc glamourosa via, una petita enredada del Jortx que no sé on va llegir que era prou bona.....
Hi vam anar amb ell i la Laia, així que ens la vam repartir, i a mi em van tocar els dos primers llargs.
El primer, que comença una mica a l'esquerra de la Urquiza-Olmo (és la segona via a l'esquerra) i té uns primers metres comuns amb la Dias de fúria, per després anar marxant cap a la dreta, buscant les plaques que hi ha entre la vegetació.
El segon llarg, va flanquejant clarament a la dreta, seguint una fissura herbosa o molt herbosa, on hi trobarem algun clau d'aquells que més val no posar a prova.... Després d'un tram més de placa, fem la reunió en un replà al costat d'una alzina.
Aquest llarg té en comú amb l'anterior que la roca és força precària i que t'hi vas esgarrinxant amb les herbes, així que si hi aneu, aneu-hi mentalitzats! Per la resta, el grau màxim em va sembla Vº.
La sortida de la segona reunió fins arribar a la placa em va semblar molt perillosa, és una mena de tartera vertical on tot el què cau, cau damunt la reunió! Per passar-la, sembla que la millor opció és sortir per la dreta i flanquejar a dalt.
Després la placa ja és molt bona, la típica roca sòlida i compacta d'aquest sector de Montserrat. Una meravella. els dubtes venen a l'hora de valorar si val o no la pena el tram anterior per arribar fins aquí!
Després ja només resta una tirada curta i tombada per acabar d'arribar a la carena, on anem a buscar els rappels de la Urquiza-Olmo per baixar i anar a fer un bon dinar a la Vinya Nova!!
5 comentaris:
Si que es veu "punyetero" el tram trencat!! ara la placa que continua sembla prou bona.
Home, doncs jo també tenia entès que era una bona via! No la recomanes, veig...
La Stress no hem sona gens aquesta, però no em facis cas pq amb l'edat s'obliden les coses.
Expliques que vas estar als Alps , després m'entretindré a llegir-te. És que amb el corsec de la tendinitis m'he desconnectat fins i tot del companys de bloc. No m'atreveixo a dir-ho massa fort però crec que estic en el tram final, ja veurem. Una abraçada i felicitats per la via, encara que no sigui massa recomanable.
Jaume, la placa si que és bona, tot i el començament, però els dos llargs anteriors són ben prescindibles!
Petrus, no sé qui t'ho deu haver explicat que la via és bona, però just començar ja em va donar aquella sensació de les vies que no es fan mai, amb un primer llarg rebuscat i poc lògic, i un de segon amb roca precària. Ara, per gustos.....
Mingo, no sé si vas de mal en mal, o de mal en pitjor! A veure si és veritat que estàs al final i ebn aviat pots tornar a apretar de valent!!
Dolomites, Montserrat i el Montsec tres llocs per perdre-s'hi.
Bufff quina feinada que heu fet per Dolomites,Enhorabona.
Publica un comentari a l'entrada