22 d’ag. 2012

Sant Honorat, via Núria en solitari

Fa un parell de setmanes, abans de desllorigar-me el turmell i haver de fer repòs obligatori, vaig fer una escapada a aquesta via que puja per l'esperó nord de la mola de Sant Honorat. Encara no feia la calor d'aquests dies i sent un vessant nord vaig pensar que podria ser possible de fer, però la veritat és que sort n'hi va haver que corrien núvols i tapaven el sol!!

A dalt he deixat les ressenyes de la zona fetes pel Xavi, molt bones com sempre. Però si ho voleu contrastar, aquí, aquí i aquí, en trobareu més sobre la Núria.

L'aproximació és una mica enrevessada, sobretot perquè el camí al final es va mig perdent i cal tenir intuició per arribar bé al peu de via. Carregat com anava, arribar-hi em va costar haver de patir una bona suada.

Però un cop allà, ja només és qüestió d'anar pujant seguint les assegurances. La via comença amb un desplom i uns passos d'A0, i després continua molt vertical. Però la roca no té res a veure amb la majoria de vies del massís, va de bona a molt bona i pots refiar-te de preses que en altres vies dubtaries!! Aquest primer llarg el vaig trobar llarg, interessant i exigent en algun pas.
El segon també comença fort, però després d'uns passos d'A0, ja afluixa clarament, i llavors comença la segona part de la via, molt més senzilla, però amb alguns sostres que cal superar i on tampoc pots córrer. Aquí els espits a vegades costen de veure i és fàcil despistar-se, però vaig seguir sempre la lògica, i anava trobant els espits sense problemes!

Anant sol i amb corda de 70 m, l'estratègia que vaig fer va ser ajuntar el segon i tercer llarg, i el quart i cinquè, de manera que vaig poder fer la via amb quatre llargs, encara que alguns ho eren molt, de llargs.

I el darrer (a sota) pensava trobar-lo molt pitjor de roca, però la veritat és que es passa molt bé en lliure, i amb la pila d'assegurances que hi ha es pot agafar amb molta confiança! Fins i tot la llastra es veu prou bé....
Va coincidir arribar a dalt, i sortir el sol! Vaig quedar ben aclaparat mentre ho plegava tot per tornar al cotxe....

El camí de tornada no té massa secrets, ressegueix l'altiplà i arriba a una pista molt pedregosa que enllaça amb la inicial molt a prop de Castell-llebre. Una tornada prou llarga, però que almenys és còmode, i tota pla i baixada!

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Aaaah Sant Honorat... l'he trescada desenes de vegades (escalar no, que queda fora dels meus límits). Tota la meva família és d'allà i hi he passat moltíssims estius, d'aquells de 3 mesos de durada i, invariablement, cada estiu queien un parell d'excursions a la zona. El Corb, Sant Honorat, el Roc dels Presoners, Castell-llebre, Font Viva, Coll de Mu, la casa troglodítica, Sant Salvador del Corb.... una joia!

Espero que el turmell millori rapidet!

JERKOUT ha dit...

uaau que estètic!!! enhorabona, i que lu del turmell sigui breu!!

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan! que et va passar? espero que sigui una torçada tan sols i aviat et tenim tornant a córrer! per cert aquest estiu mentre pujava l'Anayet em vaig trobar amb el Toni que just baixava amb el seu fill, ja està ben recuperat de la trompada que va tenir...no sé si quedar amb tú per escalar...que et carregues els colegues!!!Jajaja....

Gatsaule ha dit...

Porquet, tens raó que caminar per aquest massís és realment interessant, però més cap a l'hivern, que ara t'hi pots rostir literalment!

Gràcies, Jerkout, el turmell pràcticament ja està bé!

Jaume, res greu, el típic esquinç lleu un dia que baixava corrent per la serra d'Ensija i el peu va trobar un forat que l'ull no va saber veure. Però després de dues setmanes ja té bon aspecte i aquest cap de setmana el provaré a fons! si que hem de quedar, si, que ja fa massa temps que no ens veiem! A la tardor, tornant de vacances, a veure...