6 de jul. 2012

Tossa d'Alp i Penyes Altes, des de Riu de Cerdanya

Per comoditat i proximitat, tendim a anar a aquests dos cims des del sud, però quan apreta la calor, no està de més fer-hi alguna escapada al vessant nord, al vessant ceretà, sempre més ombrívol. a més, permet de recórrer nous paisatges i noves carenes, i lligar itineraris diferents.

En aquest cas vaig sortir de Riu de Cerdanya, tot i que després vaig veure que el punt ideal de sortida és l'àrea de servei del Túnel del Cadí. Això estalvia un tram de pista asfaltada, encara que curta, totalment prescindible.

Seguint les marques de GR arribem fins a l'ermita de Sant Grau i, després,un camí evident et porta fins al coll de Jovell, ja sota el cim de la Tossa d'Alp. Llavors ja només cal agafar el camí que s'endinsa al bosc i puja a la carena del serrat de les Pedrusques, una carena pedregosa, però de bon pujar, que et deixa ben aviat al cim de la Tossa d'Alp (a sobre).
Arribat a dalt de la Tossa, el primer que sorprèn és el renovat aspecte del Puigllançada, on s'ha aconseguit que finalment retiressin el repetidor de telefonia del cim i, pel que m'han explicat, sembla que ha quedat força bé, sense ferros ni runes abandonades. Una excepció de les que confirmen la regla.

Cap a ponent, veig la carena que s'allarga cap el Penyes Altes i el Cadí. aprofitant que el temps és encara fresc, marxo cap enllà. 

Pel camí, ara si que hi trobo gent, la ruta coincideix amb els Cavalls del Vent, una d'aquestes rutes que ara s'han posat de moda, i trobo unes quantes dotzenes de muntanyenc apressats, molts amb les targes de fitxar als dits....
Arribo al Penyes Altes quan el temps comença a escalfar-se, i faig una foto a l'inrevés de l'anterior. Baixo cap als prats de Moixeró, on hi ha una font ben oportuna, i tiro torrent avall.
El camí baixa sempre ben a prop del torrent. El primer tram va per la dreta i, més avall, passa a l'esquerra, sempre per camins poc definits fins arribar a la part baixa, en una borda, on es converteix en una pista.

Hi ha la possibilitat de pujar al refugi del Serrat de les Esposes, però prefereixo continuar torrent avall, pel grau de l'Ós, un camí encaixonat en el torrent entremig de penya-segats calcaris plens d'orella d'ós (a sota). Aquest tram de camí és força especial, sobretot pel seu aïllament tot i trobar-se tan a prop de la boca nord del túnel de Cadí.
Després, surto a la vora de la carretera i ja només cal retornar al punt de sortida de la millor manera possible.

Finalment ha sortit una ruta exigent però molt atractiva, més de la  meitat de la qual transcorre per carena. A sota podeu veure la volta sobre el mapa, i el track, al Wikiloc.

3 comentaris:

JERKOUT ha dit...

esta no te la compre, buenu, pot ser la meitat...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M'has fet recordar una vegada que baixant de la Tossa havíem d'anar a Alp i vam anar a sortir a Urús. Quan vam arribar a Alp, per minuts no vam perdre el darrer tren! Probablement devíem fer un tros del teu camí de pujada. És l'única vegada que he estat pel cantó nord de la Tossa. Però va, prou de batalletes.
Aquesta fotografia de l'orella d'ós és excepcionalment bona, amb els matisos de color que t'han sortit i els pels de les tiges...
M'agrada la notícia que al Puigllançada ja no hi ha res. A veure si aquest estiu hi puc pujar, (ep! des de Coll de Pal, eh?)...la Tossa potser també un altre dia.
Ostres, m'he sentit volar seguint-te pel tros de la carena!
Gràcies per deixar-nos acompanyar-t'hi virtualment.

Gatsaule ha dit...

Jerkout, si no vols caminar gaire, algun que t'avorreixis aparca el cotxe a l'àrea de servei del Túnel i entra al barranc del grau de l'Ós. Fes-ne el tros que vulguis i ja veuràs....

Xiruquero, segurament que si que devies fer algun tram del camí del serrat de les Pedrusques, que és la carena que cau directament cap a Urús. Allà hi ha un camí que cap a la dreta surt a Alp... I gràcies per les floretes, al barranc del grau de l'Ós n'hi havia tantes de flors que alguna havia de quedar bé!