8 de jul. 2012

Cerdà-Pokorski a la Roca de l'Ordiguer

Aquest dissabte, amb el Jortx, hem fet una escapada cap a la cara nord del Cadí. És una zona que ell encara no coneixia, i jo feia molt temps que rondava la Cerdà-Pokorski, així que vam trobar l'excusa perfecte per anar-la a provar.

Quan fa molt temps que surts a escalar, i això també comença a valer per ell, ja no et conformes en fer qualsevol cosa, cada cop busques ni que sigui tastar escalades que valguin la pena, històries que tinguin sentit. I em sembla que dissabte ho vam aconseguir.

El matí estava força núvol i la boira ens va amagar la roca fins que no hi vam ser a sota, així que ens vam estalviar de passar calor.
Arribem a peu de via i, després de discutir bastant, li toca començar a ell un llarg que va molt bé per prendre contacte del què ens esperarà durant tota la via: un calcari polit quan és compacte, moltes preses dubtoses, un equipament molt escàs i antiquat, però amb unes bones fissures per autoprotegir-se!

El segon llarg ja és tota una altra cosa, la paret es posa vertical de veritat i cal anar seguint la fissura/diedre que ratlla la roca. Un llarg atlètic i molt bo, molt franc, amb bones possibilitats de posar-hi de tot.
En el tercer llarg continua la mateixa tònica, verticalitat i passos atlètics. Aquest potser és el més equipat de tota la via, sobretot al flanqueig de sortida d'A0, però sempre amb claus que quan te'ls mires, et responen amb un somriure sarcàstic dient que potser no els vindrà gaire de gust d'aguantar una caiguda!

Després d'aquest primer sector, arribem a la zona intermèdia, fàcil i trencada, on cal fer esforços per tirar daltabaix el mínim de pedres possible i no anar-hi nosaltres al darrera.

Aquí el recorregut es desdibuixa, però cal tenir en compte on és la nostra fissura de sortida i per on va l'Anglada-Cerdà, llavors tot es torna més senzill. A més, a totes les reunions hi ha un parabolt del 12 prou lluent, com per veure-les d'un tros lluny! En general cal pujar recte amb tendència a l'esquerra els dos primer llars, per anar clarament a la dret en el tercer, fins a la base de la fissura situada damunt d'un avenc.
Dels dos llargs de sortida, el primer és el més dur, però també el que té la millor roca. Potser massa compacte, moltes vegades!

Una tirada bastant llarga i espectacular, però que es deixa fer, ja que els passos més durs alternen amb alguns més còmodes.
Finalment, el darrer comença amb un sostre que es passa bé amb un pas d'A0 (link cam verd, que el clau que hi ha fa molta por!), i després ja només cal anar superant trams bastant atlètics amb roca dubtosa fins arribar a dalt de tot.

Content per com ens ha anat i com ens ha sortit, enfilem la cornisa de sortida, cap a l'esquerra fins a la canal del Cristall, per retornar a Estana. 

Una bona via que m'ha recordat alguns trams de la paret nord del Pedraforca, i que he trobat força més dura que la veïna Anglada-Cerdà. Aliens, link cams i camalots fins el 4, ens han anat molt bé, tot i que aquest darrer no és imprescindible i s'hi n'haguessim portat un parell del 3, també hauríem fet.

7 comentaris:

Joan B ha dit...

Felicitats per la via Joan,

llastima que la roca del Cadí sigui tant trencadissa, però és el que hi ha i cal tenir-ho present

Salut i a tibar

TRanki ha dit...

Un viote alpí i friky alhora....genial la descripció dels claus!

jaumeppiqueras ha dit...

Felicitats Joan! en aquest viote hi has trobat de tot, una bona caminada i una esclada d'aventura i picantona, repeteixo, felicitats!!!

lux ha dit...

Vaja viot!!!
i que dolomític!

Enhorabona!!!!
es veu dur de veritat!
uuuuauuu!

Gatsaule ha dit...

Joan, diuen que no hi ha roca podrida si no escaladors dolents i, encara que sigui exactament així, si que a vegades es deixa escalar!

Si, Tranki, una bona barreja!

Jaume, i a prop de casa! Em va recordar algunes vies de la nord del Pedra....

Gràcies, Lux, si que sembla dolomític, si tot i que allà la roca és més sòlida i adherent!

blogdefotos ha dit...

Sobre el clau que fa por del desplom de l'inici de l'últim llarg, més que por li faria un petó quan ahir em va aguantar un saque sortint del pas! una via boníssima

Gatsaule ha dit...

Al clau del desplom???? Quin susto! Allà jo hi vaig posar un friend ben gros per si de cas, perquè veia que la possibilitat de caure era prou gran......

Enhorabona per la via!