28 de nov. 2011

Aristot i la solana del Baridà

Amb la Clara sempre estem cercant racons poc coneguts, que valguin la pena de descobrir. I de recórrer. En aquest mirar i remirar, a vegades ens en sortim i acabem trepitjant racons realment bonics. Aquest diumenge va ser un d'aquests dies.

Aprofitant la recent publicació per part de l'ICC del mapa a escala 1/25.000 "Vall de la Llosa, el Baridà", vam anar cap a Aristot. Des del poble, surt un camí antic i empedrat a estones, que s'enfila en direcció nord.

Ben aviat s'arriba al bosc, dens i emboscat. Llavors el camí es perd i continuem per la pista que enllaçaria amb les pistes d'esquí nòrdic d'Aransa, però que deixem per pujar cap els prats del coll de la font d'Aristot.
Des del coll, una curta pujada ens deixa dalt de tot de la carena, en un cim modest que te el nom de turó Punçó (2.493 m).

Fins aquí hi hem arribat sense tocar la neu, tot i que ja n'hi ha alguna clapa. Davant nostre veiem atractiu el Monturull (a sota), que ens crida dient-nos que amb poc desnivell i per una bonica carena ben aviat hi seríem. Però pensem que llavors no podríem fer la volta planejada, i ho deixem córrer.
El dia és extraordinari, amb una llum neta i diàfana que no ens deixa. Al cim fem un mossec davant de la Tossa Plana de Lles (a sobre), amb un bon gruix de neu a la part més alta.

Comencem a baixar i anem a buscar la serra de les Pinyes. Al començament el camí és còmode, sempre per prats, però quan arribem al bosc ens hem d'anar aturant a buscar el millor recorregut.

Davant nostre, la muralla nord del Cadí ens acompanya durant tota la caminada.
Quan arribem al tram més emboscat de la carena estem de sort, i apareix un rastre prou clar que ens porta fins a sobre mateix de Castellnou de Carcolze, un bonic poble on hi arribem travessant les feixes. 

Mica a mica la llum es va esvaint i arriba aquella hora màgica de les tardes de tardor-hivern, on tot es torna nítid i el paisatge agafa un color preciós.

De Castellnou surt un camí ample que puja a voltar la roca Sombra. Des d'allà, un corriol gairebé planer va resseguint tot el vessant fins arribar altra cop a Aristot, que llueix al sol ponent amb el Puigmal darrera.
De fet, a Aristot hi arribem gairebé de fosc, a les 6 de la tarda tocades, segurament les llanegues i els fredolics que hem anat trobant en tenen part de culpa.... Però no ens podem queixar, el dia ha estat magnífic, i el seu final, encara millor!

A sota us deixo el mapa del recorregut, i al Wikiloc, el track.

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Una bona trescada! És llarga però sembla preciosa!

Ja la he afegit a la llista de preferits del wikiloc!

Jaumegrimp ha dit...

Fredolics i LLenegues dius? ara ja entenc que s'us fes fosc!! per les vistes del Puigmal potser caldrà anar traïent la pols de les foques que pel vessant nord ja si podrà anar!

Pere de can Peret ha dit...

Una volta per uns llocs que per mi son ben desconeguts. Amb els bolets m’has tocat la “fibra”!

Gatsaule ha dit...

Porquet, sobretot el camí de poble a poble, que fa poc que l'han recuperat de nou!

Jaume, quan trobem bolets ho tenim clar, el més important és el més important!!

Pere, un racó sorprenent i molt més interessant del què sembla quan te'l mires des de Pont de Bar....