2 de nov. 2011

Vinga, vinga, a l'Altar, Malanyeu.

Aquest llarg cap de setmana de núvols i ruixats, ha deixat poques activitats ressenyables. La més interessant la vam fer diumenge amb el Toni, a la paret de l'Altar.

La intenció inicial era anar a una via anomenada de l'Oncle, que ens va costar força de trobar. Però des de sota, tenia una aparença força tètrica, herbosa i trencada, a part de poc equipada. Així que vam decidir canviar de lloc i anar a la Vinga, vinga, que està al costat i que ja coneixia.
El primer llarg és una meravella, llarg i sostingut en la seva dificultat, i totalment equipat amb parabolts, com tota la via. Una escalada de forats, típicament malanyeuenca.
El segon llarg s'assembla força al primer, però cap al final la roca empitjora clarament. Durant el matí van anar corrent núvols, però el temps va ser molt bo per escalar-hi. Una escalada de patir poc.
El darrer, que ve després d'un tram de caminar pel fang, és el més dur. Comença vertical, amb algun pas balmat, i mica a mica es va tornant lleugerament desplomat.

Arribats a una alzina, passem a la darrera placa, on acabes d'arribar a la reunió amb uns quants passos molt llargs d'Ae (en lliure, 6c, diuen...).

Allà torno a escriure al llibre registre, que es manté en bon estat, i sembla que som els primers del 2011 a fer la via. Cal dir que entre aquesta escalada i la de primers del 2009, potser han passat per aquí una dotzena de cordades com a màxim..., així que ja ho sabeu, tranquil·litat garantida!

Tot i que amb dos rappels es pot arribar al peu de via, baixem amb tres per assegurar que les cordes es recuperin bé, que volem arribar a dinar a casa sense entrebancs....

9 comentaris:

Xavi ha dit...

Ara li has agafat el "gustillu" en aquesta paret!

Mohawk ha dit...

Veig que la roca d'aquest costat no és com la dels Catalans, eh!

Apa, ens veiem!!

Amadeu ha dit...

Hola,
Trencada i herbosa potser si;tétrica no.La via de l'Oncle no es cap meravella,pero allà està,esperant les repeticions dels escaladors de la comarca.
Cal grimpar una diagonal herbosa a l'esquerra per arribar al peu de via.El primer llarg es el millor, amb roca bona i equipat amb pitons i parabolts.El segon es el més trencat i poc equipat.Els seguents murets son molt millor i cal protegir-los.Es una via per a farigolaires i amants dels rocams poc fressats.Els que prefereixen el "chapa i sigue" la trobaran molt poc atractiva.
Segur que algun dia podre llegir a Muntanyenc la teva repetició.
Salut i grimpades!
Amadeu

Joan B ha dit...

Ei Joan

A mi la Vinga Vinga també em va agradar força. És d'aquelles que recomanaria de fer

Salut i a tibar

Mingo ha dit...

Això està molt apropet de casa teva. Jo només he fet la Stock i la F. Sunyol.
Salut

Pekas ha dit...

Fa "díes" que no tasto de nou la roca "malanyeuenca".. a veure si para una mica de ploure... encara que si segueix aixi sempre podría fer el viatge en barca.. ;-)))

Salut i muntanyes.. !!!

Becki ha dit...

També apuntada... ens "seguim" :)

Jaumegrimp ha dit...

La Paret de l'Altar és la que hi ha darrera la del Devessó?
La via que vau fer es veu maca, la recomanes?

Gatsaule ha dit...

Xavi, ja saps que sóc molt amic de parets xules i solitàries...

Mohawk,aquí és típicament malanyeuenca. Ara, si és pitjor o millor depen dels gustos!

amadeu, quan dic tètrica, em refereixo a que fa por ficar-s'hi perquè es veu trencada i herbosa. Nosaltres només vam veure un clau, i amb l'aspecte general no convidava a pujar-hi, però si dius que val la pena,hi tornarem! Ara ja sabem on és....

JoanB, totalment d'acord!

Mingo, puja algun dia, home, que el racó val la pena i est`pa equipat per anar-hi en solitari, si cal!

Pekas, res, que després de la tempesta sempre arriba la calma...

Becki, que se t'acumula la feina!!

Jaume, és just aquesta, i molt recomanable.