16 de nov. 2011

Aresta Jan al serrat de les Garrigoses

Aquest ha estat un cap de setmana estrany. Dissabte, que feia un bon dia, me'l vaig passar tancat al VI Congrés Excursionista que es va celebrar a Barcelona. Allà vaig intentar explicar la visió de la FEEC sobre l'escalada, i les regulacions i prohibicions que ens anem trobant per aquestes parets, i de quina manera podem aconseguir de ser respectuosos amb les espècies protegides i continuar practicant la nostra devoció preferida. Una xerrada que podreu trobar ben aviat a la web de la FEEC juntament amb la resta de ponències del cap de setmana..
Diumenge, en canvi, tot i les amenaces de pluja, amb el Xavi i el Mohawk ens vam ficar a l'Aresta Jan de la paret de les Garrigoses. Una via molt llarga, però amb una irregularitat que fa que sigui bastant ràpida d'escalar. Situada al costat mateix de les coves del Salnitre, te una aproximació realment curta.

El primer llarg és lleig i brut, tret de la part final abans de la reunió, on millora una mica. El segon i el tercer els vaig enllaçar, i ja són una altra cosa, amb un mur molt vertical que em va sorprendre, abans d'arribar a les rampes més fàcils. No cal dir que, de les dues variants, vam triar la més senzilla de 6a.
Els dos següents em van agradar molt. Durs, sostinguts, verticals i obligats, però a tranques i barranques em van anar sortint. Amb una roca a prova de bomba, llàstima de la manca d'ambient, general a tota la via.
Curiosament, el llarg que vaig trobar més dur amb diferència, almenys per a mi, és el que a la ressenya de dalt de tot, del Luichy, surt com a sisè. Se'm va fer gairebé impossible, sort d'alguns A0's i molts reposos.... En canvi, el següent, graduat igual, no em va costar gens! Suposo que el tema morfològic hi devia influir.

Aquí les dificultats ja afluixaven i només era qüestió de seguir l'aresta, on hi havia algun pas curt i aïllat, molt de tant en tant.
Teòricament el més difícil que ens quedava era un muret graduat de 6a, i que vam fer molt de pressa... Darrera nostre venia una bona tempesta i no volíem que ens enganxés a la via. Al final ens va ben atrapar, però ja érem al camí de les Bateries....

La via, tot i la llargada, la vam fer en 3 hores i mitja, però suposo que el temps amenaçador devia fer-hi la seva aportació!

7 comentaris:

Mingo ha dit...

El dissabte ens vam recordar de tu tot prenent una cerveseta aprop del teu poble, ja ens va comentar en Jaume que tenies feina una ponència. El dissabte a Malanyeu s'estava molt bé, però ja veig que malgrat el diumenge es va llevar molt malament tu el vas poder aprofitar.
Salut

Mohawk ha dit...

Pensava que la venjança seria en format fotogràfic.... :P

lux ha dit...

ualaaa!

això sí que és un dream team de cordada!

Felicitats per la via!Es veu ben potent malgrat la poca verticalitat ... ara que sembla que la roca ho compensa!

enhorabona!

Xavi ha dit...

Mohawk, segur que ja tenies feta la maleta per emigrar a un altre país per si el Joan penjava l'última foto de la jornada jajaja...

A veure si no tornem a tardar dos anys més per fer una altra sortida del "dream team"!

Salutacions!

Mohawk ha dit...

Les maletes no, però un atac rotllo "anonymous", igual sí, ja, ja, ja...

Fins la propera!

Rain Team

Jaumegrimp ha dit...

Ep Joan, suposo que després del Congrés deuries tenir ganes de grimpar! i pel que veig t'en vas fer un tip. Bona i selecta companyia!

Gatsaule ha dit...

Mingo, a veure si un altre dia truques, potser hauries pogut beure de franc!

Mohawk, la venjança és un plat que s'ha de prendre fred....

Lux, et dono tota la raó, almenys per la meva part, he, he!

Xavi, al final fareu que pengi la foto!! I a veure si repetim aviat, que va estar molt bé!

Jaume, sobretot selecte, clar que si veiessis la foto potser canviaries de parer!!