El títol no és cap avís, si no el nom d'una via molt divertida que vam anar a fer amb el Toni al Serrat d'en Muntaner. Una via que a la tarda està a l'ombra, un bé preuat ara que la calor tornar a apretar en el retorn a les escalades montserratines de tarda.
Portàvem la magnífica ressenya dels Escalatroncs. al mateix lloc havíem fet la Petit Guifré que la creua, així que anàvem sobre segur.
Després d'un primer llarg més de tràmit, encetem el segon, amb un tram de 6b al començament. Vam fer en lliure tot el que vam poder, però al final no vam escapar-nos de fer-hi algun A0.Després, un flanqueig més senzill et porta a la reunió.
Tota la via està molt cosida, així que no vam patir massa. La roca no és massa dolenta, però tampoc és excepcional, amb molts trams que s'han hagut de netejar força, i en algun on encara es trenca.
El tercer llarg puja molt vertical, per sota d'una fissura, amb un tram final molt bo de diedre que et deixa al replà de la reunió.
El llarg final, en canvi, no ens va agradar gaire, tot i que comença bé. Però després la feinada la tenim en evitar les pedres. El que puja de fer-ne caure, i el de la reunió de que no li caiguin al cap....
Una desgrimpada cap a l'esquerra et porta a una instal·lació de rappel, i 45 m després, ja estem a la lleixa de la primera reunió que ens permet marxar caminant a buscar el camí.
4 comentaris:
ep!! aquesta la tenim a la recamara pe algun matí despistat! te bona pinta, i si dius que t'ha agradat....apuntada queda...
Però no marxaves avui?. Com diu el Llorenç queda apuntada pq amb la calor que torna a fer a les tardes.
Aquesta la tinc pendent! a veure si una tarda ens hi apropem.
Que vagi bé la ruta.
Llorenç, si que em va agradar, i està assegurada per no patir! Ara, és curteta...
Mingo, potser no ho he dit, però era la setmana passada....
Jaume, molt recomanable per una tarda calenta, aproximació curta i el sol, ni veure'l!
Publica un comentari a l'entrada