Aresta Brucs de l'Ou de Colom

Dijous 8 de setembre. Per aprofitar que és el dia de les verges trobades, ens trobem a can Massana una colla de ganàpies escaladors, que entre tots devem acostar-nos als 300 anys...

Després de moltes anècdotes estiuenques, al final ens dividim en dos grups, amb el Jaumegrimp anem a l'Ou de Colom, que el Jaume té curiositat per veure si balla o no, i el Mingo, el Toni i el Josep Anton se'n van cap a altres agulles de nom impronunciable.

A dalt he deixat la ressenya de l'Escalatroncs, prou bona excepte que es va oblidar d'explicar que la sortida de l'artificial del segon llarg no és precisament tercer grau....

Per arribar a peu de via, seguim la canal de l'Ou, fins que s'estreny i puja per la xemeneia terrosa de sota. Allà ens encordem, i el Jaume, com sempre als primers llargs, tira cap amunt.

La xemeneia l'enllaça amb el primer llarg sense problemes. Sense problemes per l'enllaç, però la tirada té la seva salsa... Ja se sap que encadenar lliure i A0 no surt mai de franc! 

El llarg comença vertical i dur, però ben aviat s'ajeu i millora.

Del segon llarg només destacaria dues coses, que la segona assegurança fa molta por, i si peta vas a terra, i que la sortida del darrer parabolt s'acosta més al V+ que al III.... Però ja sabem que la graduació sempre és relativa!!

Això si, l'arribada al cim és genial, amb una vista molt bona sobre les agulles i especialment la Bitlla i la Bola de la Partió (a sobre).

Un rappel ens deixa a un collet, i retornem per la canal d'accés.

Ja es comencen a notar les tardes de setembre, i al coll de Guirló la muralla oest d'Agulles es despedeix ben encesa de nosaltres, amb la lluna que treu el cap damunt les Portelles.